Armats amb la compassió

Cada dia més, es creen associacions de tota mena que neixen amb l'afany de portar un gra de sorra, per petit que sigui, a una certa idea de platja solidària, cadascuna des de la seva òptica, els seus interessos o el seu grau d'implicació, atenent el fet que parlem d'agrupacions amb criteris molt distants sobre la manera d'incidir en el món en què vivim però amb el denominador comú de la lluita contra la injustícia de la pobresa. En l'univers solidari hi ha, per descomptat, entitats històriques que fa temps que procuren perquè les condicions de vida siguin millors per a milers de desprotegits, però també aquestes iniciatives que es tiren endavant amb la finalitat única de contribuir a un món una mica menys fosc, la majoria de vegades gràcies a l'aportació altruista dels que en formen part o per culpa de la dèria entossudida de personatges singulars que entreguen el seu temps i la seva capacitat a l'elevada causa de la compassió activa, del “sentiment amb què hom pren part en el sofriment d'altri”, com diu el diccionari. Penso en els Fotògrafs per la Pau o en altres associacions de creació més recent, com ara els Manaies de Sant Daniel, de Girona. Va ser fundada amb l'afany de recuperar l'origen històric dels armats gironins del segle XVIII, que van ser reivindicats en el seu moment per una colla de ciutadans amarats d'una estètica en la qual també destacava la voluntat de contribuir a fer un país més habitable. Ara, aquests romans aposten pel “compromís, la convivència, la solidaritat i la tolerància”. Col·laboren amb Càritas, amb el Banc dels Aliments, recullen menjar i llibres, i aquest dissabte organitzen un concert benèfic a La Mirona amb els suggestius, hipnòtics Pepper Pots. A ritme de soul i jazz i funky (amb els teloners Counting Off i The Funk Boss Brothers), a pesar de tots els mals tràngols que vivim, la fe continua movent –amb música i coratge– les muntanyes de l'apatia.