La irreversibilitat
La física actual ve del passat en una evolució uniforme i progressiva que xoca el 1877 amb l'aparició del principi de la irreversibilitat presentat per Boltzmann: és impossible tornar enrere. Newton havia desenvolupat una física que explicava la majoria de fenòmens mecànics observats, però era sempre reversible. Les coses passaven d'una manera, però podien passar exactament de la manera contrària i, si es donaven las condicions, es podia tornar a l'origen. La irreversibilitat es pot entendre amb un exemple gràfic: no és possible tornar a posar la pasta de dents a dins del tub; no és impossible, però la probabilitat d'aconseguir-ho és extremadament baixa. Aquest va ser el debat entre Boltzmann i Loschmidt. La imatge del gerro de porcellana trencat en mil trossos. No és fins a Boltzmann, físic austríac que desenvolupa i explica el segon principi de la termodinàmica, que la irreversibilitat necessària per explicar la teoria quàntica, les ones de Maxwell, la relativitat és demostrada i acceptada per la comunitat científica.
El món es degrada de manera imparable i inevitable perquè la qualitat de l'energia també ho fa, i tornar al principi és teòricament possible, però amb una probabilitat baixíssima. És per això que l'entropia, el nivell de desordre del univers, creix sempre. La definició física de l'increment d'entropia d'un sistema és el quocient entre l'increment de calor i la temperatura. Només en sistemes ideals l'increment d'entropia pot ser zero, si el sistema no és perfecte es produiran pèrdues de calor, d'energia, és a dir, el numerador serà positiu i es produirà un increment d'entropia que no és altra cosa que la demostració que les pèrdues d'un sistema no ideal no són recuperables. La física moderna està basada en aquest fet, i només si s'accepta es poden entendre i explicar fenòmens que suporten la tecnologia actual des de la mecànica, el calor i l'energia a la llum.
No ha estat el principi de la irreversibilitat aplicat a la ciències socials o la política, tret de la mort, perquè no hi ha, com en la ciència, un principi físic que la sustenti, però des de l'origen de la civilització ha estat clar que determinades actuacions portaven les qüestions fins a un punt del qual era pràcticament impossible tornar. Però aquest principi no és menys important en les relacions entre el humans. Fer certes accions, desenvolupar certes conductes, demostrar determinades actituds, produeix resultats difícilment reversibles. Quan una persona humilia una altra li pot demanar perdó, pot intentar compensar-li-ho, pot voler reparar el que ha fet, però rarament es pot retornar al punt de partida. Una ferida es cura, però sempre, més o menys profunda, deixa cicatriu. El dany es deriva de la falta de seguretat i estima envers un mateix que el menyspreu produeix en la persona que ha estat menystinguda, és aquest un dany a l'ànima de l'ofès que és difícil de guarir.
El cristianisme i la idea de perdó és com la física newtoniana, parteix de la base que es pot tornar enrere. Però fins a quin punt és això cert? Fins a quin punt es pot esborrar el passat? Passar l'esponja pel record i deixar la pissarra negra i sense empremtes del que s'hi ha escrit abans? El que més mal fa a les relacions interpersonals i socials no és el fet, la transacció, no és el fons, sinó la forma, és a dir, la manera com es presenta aquest fet. El menyspreu, la manca de consideració envers l'altre és el més difícil d'esborrar, de reparar; ja que queda gravat a la memòria de l'ofès i és, per tant, el que sustenta la irreversibilitat de la relació.
L'amenaça és també difícil d'esborrar. Com pot l'amenaçat oblidar, pensar que si les circumstàncies es tornen a produir no es reproduirà l'amenaça o la seva concreció en fets? S'ha d'arribar, doncs, a la conclusió que si no es vol entrar en la irreversibilitat, és a dir, en la impossibilitat de solucionar el problema, és necessari que les formes tinguin contenció, que no passin la línia vermella de l'ofensa, de l'amenaça.
És curiós que la irreversibilitat, principi moral, social, conegut i comprovat una i mil vegades en la història de las relacions entre els pobles i les persones, també s'hagi demostrat imprescindible per a la ciència.
Els fets són generalment irreversibles i, si no ho han de ser, les conductes han de ser controlades i mesurades.
