La inutilitat d'apujar impostos en temps de crisi
El ministre de Foment, José Blanco, ha aconseguit que s'oblidés l'enorme nyap amb el decret sobre l'ajut de 420 euros mensuals a desocupats sense prestació obrint un debat sobre la pujada d'impostos. Parlant de l'ampliació de l'ajut a més desocupats, el ministre es va declarar partidari d'apujar els impostos a les rendes més altes, si calgués, per afrontar la despesa.
Tant si és un baló sonda com un simple exercici de parlar per no haver d'estar callat en una entrevista –Blanco no concreta què apujaria ni a qui–, la qüestió està mal plantejada. La discussió sobre si els contribuents amb més ingressos tributen poc o molt s'ha de desmarcar del moment de la crisi, i sembla clar que el govern socialista considerava que pagaven massa, ja que primer va abaixar el tipus màxim de l'impost sobre la renda fins al 43%, després va rebaixar l'impost sobre societats, finalment va eliminar l'impost sobre el patrimoni, i no ha tocat el tipus únic del 18% per a les rendes del capital, sigui quin sigui aquest capital. Plantejar ara una puja temporal d'algun d'aquests impostos no seria contradictori amb la política del govern de Rodríguez Zapatero d'anar inventant pegats, però seria contraproduent. La política econòmica en temps de crisi no s'ha de limitar a fer augmentar la despesa, també ha d'aportar eines perquè empreses i ciutadans es puguin recuperar com més aviat millor, i apujar quan hi ha baixa activitat els impostos que es reduïen quan hi havia beneficis és retardar la recuperació. Apujaran l'IRPF a les rendes més altes? Ja ho van provar al juny, i es van fer enrere per les amenaces de CiU, ara repetides, de no donar-los suport al Congrés. Més probable és que eliminin la deducció de 400 euros.
