La llengua d'Einstein

A El Punt Avui TV fan un excel·lent reportatge sobre la vinguda, ara farà un segle, d'Einstein a Barcelona per dir-hi tres conferències, visitar uns quants llocs, parlar amb unes quantes persones i seguir cap a Madrid. Treball de gran interès el del nou canal, però, com és corrent fins i tot en bons documents com aquest, ni un mot de la llengua, o de les llengües, o dels recursos lingüístics com ara intèrprets que es van usar en la llegendària visita del físic. Einstein potser usava el seu alemany en un ambient on no el sabia gairebé ningú i un intèrpret feia d'intermediari. I si hi havia intèrpret i era germànic i traduïa a l'imaginable castellà enfarfegat, l'idioma que el traductor exigiria als interlocutors de Herr Albert, per més que fossin de la Mancomunitat; o potser el torsimany era català i girava també al castellà les matemàtiques a l'aula i, a taula, la sarsuela que devien proposar a Einstein aquells barcelonins benestants i il·lustrats. O potser el pacifista i futur pare de la bomba atòmica sabia francès, com bona part de la ciència i la intel·lectualitat barcelonina, i se servia d'aquest idioma; l'anglès a principis dels vint quedava lluny de tots. De tot això no en sabem, almenys un servidor, res. Per contra, quan Einstein, que venia d'on venia, proposà a Rafael Campalans que en lloc de nacionalista es digués catalanista perquè, tot i que ell havia acabat entenent l'afer català, en aquella Europa el mot nació era antipàtic, sí que podem pensar que ho va fer en alemany perquè l'enginyer i socialista el devia saber de llavors dels seus estudis a Berlín. En canvi quan li va aconsellar el mateix a Ángel Pestaña, només podem estar segurs, com amb Rajoy, de la llengua d'arribada al rellotger i castellano viejo quan devia dir-li: tregui nacional de la seva Confederación Nacional del Trabajo, que el prendran pel que no vol ser. McLuhan va deixar dit que el mitjà és el missatge; en tot cas i pel cap baix, al mitjà hi ha molt de missatge. Desconec si aquesta pràctica periodística de passar per sobre de la/les llengua/gües de relació entre patums de llengües distintes és una decisió que obeeix als mateixos objectius nacionals de les pel·lícules doblades, o bé no passa de la simple indolència. Els que estem interessats en aquestes coses hem de reconèixer, però, que es van arreglant: fa quatre dies TV3 xafava l'anglès, el francès, l'alemany o l'italià del, posem, president Pujol; avui tots han millorat: cada vegada més la traducció en subtítols permet de seguir què i com parla el personatge que sigui.