Avui és demà

Sovint és arriscat recomanar lectures. En aquest cas no. L'informe España en el mundo 2033, elaborat per Ángel Pascual-Ramsay i Álvaro Imbermón i dirigit per Javier Solana, és un ràpid i incisiu repàs sobre els tendències que transformaran el món i com preparar-se per fer front als riscos i aprofitar les oportunitats. El context no és fàcil: tal com reconeixen els autors, els experts alerten d'un món que està “en terra de ningú” i en un ordre inestable les últimes dècades. L'estudi pronostica que estem a les portes d'un relatiu retrocés de l'actual globalització mundial i que en aquest escenari nous blocs economicopolítics competiran entre si amb una tendència a protegir els intercanvis de béns i serveis. Una Europa econòmicament cohesionada, però lluny de ser-ho políticament, continuarà sent un d'ells.

Com serà el món d'aquí a 35 anys? Avui creiem saber que hi haurà menys poder a Occident i en mans dels governs nacionals i que aquest estarà en mans d'altres actors. També els individus guanyarem capacitat d'incidència gràcies a les noves tecnologies. En termes generals, el pes econòmic es mourà cap a Àsia i els recursos naturals seran més escassos i més costosos. Serem més vells, més urbans i l'elit de la societat serà cada cop més cosmopolita. Per contra, la població menys preparada tindrà greus problemes per trobar feina i haurà de gestionar una alta desocupació estructural per la població amb un nivell més baix de preparació. En aquest context, l'informe aventura quatre escenaris possibles. En primer lloc, apunta la possibilitat que s'evolucioni cap a un sistema de govern mundial. Això podria reforçar el pes d'un actor com és Europa, crear les condicions per a un fort creixement, però augmentar les desigualtats. En segons lloc, es considera la possibilitat de l'aparició de nous blocs regionals, que no és favorable al comerç global però que no perjudica especialment Europa, ja que pot mantenir les condicions per salvaguardar el seu model social, que rebria menys pressió. En el cas que es faci un pas més ens situaríem en la hipòtesi del tercer escenari, un retorn al proteccionisme nacional, que seria una marxa enrere en la globalització de la qual es ressentirien especialment les economies menys competitives. Finalment hi ha un quart escenari, en el qual els interessos econòmics podrien prendre el comandament absolut de forma definitiva, desplaçant la política, que previsiblement fracturaria Europa en dues velocitats i que accentuaria encara més les desigualtats.

A falta de saber cap on evolucionarem, sí que es poden intuir les tendències que incidiran en un món sense àrbitre en l'àmbit geopolític i amb un pol oriental cada cop més hegemònic en l'àmbit econòmic i inclinat cap al Pacífic. La innovació serà la base de l'economia, amb unes conseqüències socials difícils de preveure en tota la seva dimensió. En tot cas, sí que es pot preveure que l'estructura social patirà el canvi provocat per individus cada cop més autònoms. D'altra banda l'increment de l'esperança de vida i els hàbits migratoris impactaran fortament en la demografia.

El treball no es queda en la fase analítica i entra en la propositiva. Com fer front a aquest futur? L'informe apunta un seguit de recomanacions a les administracions públiques, a les quals suggereix polítiques exteriors més àmplies de mires, crear un entorn productiu fèrtil per a la innovació i la productivitat, compensar els efectes de l'envelliment, preservar l'estat del benestar, invertir en capital humà i millorar la qualitat institucional. També hi ha unes quantes recomanacions dirigides a les empreses, a les quals s'insisteix que han de mantenir l'esforç per internacionalitzar-se, es recomana impulsar la multilocalització, disposar de capital humà flexible i multicultural, centrar-se en els grups socials emergents, i finalment assumir les noves responsabilitats com a agents polítics i socials.

Cada un d'aquests punts estÀ desenvolupat en un treball que és de fàcil accés a internet, i una lectura del qual ens deixa la sensació que tot plegat ho tenim massa present per deixar-ho per al futur.