Primavera i llibres

Segur que a mitja tarda cauran quatre gotes, però ara mateix, cap a migdia, un sol d'agrair il·lumina l'aire net de la primavera. Caminem entre els arbres urbans –til·lers alguns, però d'altres el nom dels quals només trobo als llibres de jardineria– que esclaten de verd sobre els estols de turistes que tot ho volen veure, i d'alumnes que joguinegen sense mirar gaire enlloc, abstrets en si mateixos. Ja hem passat Sant Jordi i calia parlar de llibres. L'amic està enredat entre les branques dels Oller de Cassà i els Oller de Reims, que teixeixen la trama familiar que en Rafel Nadal –darrerament el Rafa, amb la primera a ben oberta– explica a la novel·la Quan en dèiem xampany. Coincidim que és un bon llibre, molt ben escrit i que fa de mal deixar quan el comences, tot i que en algun moment pot semblar que alguns detalls molt personals no hi calien. Em diu l'amic que l'ha tingut de franc. Buscava una altra cosa i es va trobar que el podia baixar d'internet sense pagar ni un duro. Com que no s'ho acabava de creure, ho va provar. I l'ha llegit abans que els que ha comprat o li han regalat.

En això coincidim, ves per on. Dies enrere, quan morí García Márquez, algú parlava de Relato de un náufrago i em va interessar. És tan fàcil entrar a la xarxa! Al cap de pocs minuts el tenia a la pantalla, complet, i no vaig parar de llegir fins acabar-lo. Us el recomano de tot cor... Per dir alguna cosa, és comparable a El vell i la mar de Hemingway. Sense entrar en detalls, encara em sembla més ben estructurat, però el que em sembli a mi no té cap importància.

El que en té és això dels llibres digitals. Trobo correcte que se'n puguin baixar de franc, quan tenen els drets d'autor vençuts. Però quan encara són al mercat haurien de tenir una protecció eficaç. Si fos així, segurament es podien vendre a més bon preu i recaria menys pagar-los. El llibre digital podria substituir les edicions de butxaca i vendre's a dos o tres euros. Ningú no tindria excusa per no llegir i els autors cobrarien la feina. Hi estàvem d'acord tot compartint el remordiment.

Al meu amic, que té aficions culinàries, li han regalat el llibre de cuina de Joan Roca. Només l'ha fullejat, però creu que, tot i ser interessant, no està pas a l'altura del que van fer els germans del Celler explicant la cuina de la seva mare. Tenia menys pretensions editorials i era més útil. Aquest és per regal, evidentment. Per la meva banda, comento que tinc per llegir L'enigma de Colom, de Maria Carme Roca, que van triar sabent el meu interès pel tema. Novel·la històrica, naturalment. Em fa una mica de respecte. Sempre me n'han fet, aquesta mena de novel·les, que estan tant de moda. Potser per això. Ja us diré el què quan l'hagi llegit. Som al pont de Sant Agustí. Una parella de turistes ens demana que els retratem. Ho faig.