Brevetat

La brevetat se sol considerar un plus. Dissortadament, molts no se'n recorden i segueixen, i segueixen. Obliden que el paper del que escolta o del que llegeix és summament actiu i qualsevol té la capacitat de “completar” el text amb tot el seu potencial de suggeriment. S'explica que Ernest Hemingway (mestre del relat breu) va guanyar una aposta sobre si era possible escriure un conte de sis paraules. Els amics de la taula van posar-hi deu dòlars per cap i l'autor d' El vell i la mar se'ls va emportat quan els va ensenyar el resultat de la prova. Hemingway va escriure: “For sale: baby shoes, never worn.” (En venda: sabates de nadó, per estrenar). Sis paraules i una història oberta. El lector es farà ràpidament idees sobre el bebè que no va portar mai les sabates, sobre els seus pares, etc. Fa uns anys, inspirant-se en l'anècdota de Hemingway, una revista americana va posar en marxa el projecte “de les sis paraules”, una mena de fons amb narracions de sis paraules escrites per autors coneguts o per qualsevol lector de la revista. N'han quedat unes quantes perles que, sovint, no són traduïbles al català en només sis paraules, però la moda del microrelat ha seguit ben viva aquí i allà. Al darrere del relat brevíssim hi batega sempre la inquietant presència del minicuento de Monterroso: “Cuando despertó, el dinosauro todavía estaba allí.” El millor exemple de brevetat carregada de sentit, però, el vaig sentir jo fent la mili. Érem al campament de reclutes de Sant Climent Sescebes. El general Franco s'havia mort el dia abans. Al pati d'instrucció ens van fer formar els quatre batallons perquè el coronel ens havia d'adreçar unes paraules. Tots esperàvem una arenga llagrimosa i patriòtica. Aquell coronel, però, va ser lacònic: “Soldados: Franco ha muerto. La actividad continúa. Batallones: de frente, ar!” En tot el que no va voler dir hi havia el missatge. Amb el temps vam saber que aquell coronel era un membre clandestí de l'organització de militars favorables a la democràcia.