Tourjman, Mediterrània

Aquest cap de setmana un jove quartet de corda gironí ha triomfat a Tunísia i d'alguna manera ha fet que hi triomfin tots els catalans gràcies al seu rigor professional, la seva capacitat d'adaptació a altres gèneres, una gran cordialitat i immenses ganes de fer quedar bé el seu país. Es diuen Mediterrània, però no et faci ànsia, articulista, gastar espai per poder citar-ne els noms: Arnau Barrios, Josefina Izquierdo, Núria Galvan i Sara Balasch. Tampoc no te'n faci citar els dels tres tunisians amb qui es van fusionar per fer un concert insòlit i sorprenent al bellíssim Palau Ennajda Azahara, de Sidi Bou Saïd: Nada Mahmud (llaüt), Nerrine Jaber (percussions) i Jihed Khemiri (veu –en català!– i guitarra). Participaven en la Festa del Llibre i la Rosa que l'Association Culturelle Tuniso-catalane Tourjman organitza cada any a Tunísia per promoure la nostra nació. Els trobaràs a Facebook. Són el doctor Sami Karray, l'advocada Améni Khzouri, l'economista Mahdi Gargouri i molts més. Les ànimes d'una entitat que no solament malda per popularitzar els símbols de la nostra diada cultural, sinó també perquè Catalunya sigui reconeguda a les cadenes de televisió, de ràdio, a la premsa i al carrer.

Tunísia és un país que hauria de merèixer tots els nostres respectes i admiració. La seva classe mitjana, culta, demòcrata i feminista, està fent esforços gegantins per aturar la sinistra maquinària del salafisme, actitud que ens ajudarà a aturar-la aquí quan ens deixem de tantes ximpleries bonistes. Però alguns tunisians no en tenen prou amb aquesta càrrega feixuga. Encara esgarrapen temps per trobar catalans que els ajudin in situ (doncs que no et faci por a tu, columnista, esgarrapar una mica més d'espai per citar el nom de Josep Perpinyà). Per què sempre mirem cap al nord? Per què ens pensem que els ciutadans europeus, aquests europeus tan acomodaticis i egoistes, tenen algun interès a fer-nos visibles? Per què sempre ens pensem que el nord és el nord i no l'és el sud? Només cal girar cent vuitanta graus el mapa que tens davant teu: l'únic que no es mou de lloc és la Mediterrània. Toqueu, doncs, joves de Mediterrània, toqueu i canteu. Feu sentir la veu fresca de les vostres cordes i pells tensades. Mireu com s'hi interessa i us aplaudeix un poble digne que es banya a les mateixes aigües.