Pensaments pràctics

És més probable que la reflexió ens aïlli, que no que l'aïllament ens faci reflexionar.

Entre la necessitat de pregar i la de blasfemar hi ha una certa simetria.

Les lleis prohibitives fomenten el puritanisme dels no transgressors i l'hedonisme dels transgressors.

O solitaris o solidaris, però les dues coses juntes, no.

Quan expliques el que t'agradaria ser, estàs confessant el que no ets.

La carn és flaca i, paradoxalment, engreixa.

Creure que els altres ens estimen ens fa més fàcil estimar-los.

L'obediència és probablement la virtut més interessada: confia que els beneficis que en traurà seran superiors a les renúncies.

No envegis el ric, no mereix la teva enveja.

No cal que dissimulis la teva hipocresia, la coneix tothom.

És millor comprendre que compadir.

Ser exigent amb els subordinats no és el mateix que ser just.

Accepta't tal com ets i podràs dir amb seguretat que, com a mínim, hi ha algú que t'accepta.

Que les coses no vagin bé, en tenim la culpa tots. Uns més que altres, és cert, però perquè volem o perquè ho permetem. Ergo, la diferència no és tanta.

Com se sap que hi ha una “majoria silenciosa”, preguntant o escoltant?

Si algú diu que no pensa en si mateix, senyal que no pensa en res.

Els que no tenen res a dir no hi ha manera de fer-los callar.

No hi ha cap partit sencer.

Hi ha recompenses que són tant o més degradants que els càstigs.

Algú sap què acostuma a cobrar una persona honesta?

Les actes martirials no certifiquen la veritat de la fe professada, sinó la fermesa de la fe professada pel creient i la veritat de la seva mort.

La intenció de no enganyar mai ens exposa a ser enganyats sovint.

És més fàcil exigir seny als altres que exigir-se'l un mateix).

Els petits favors els agraïm a l'instant; els mitjans, tardem una mica més, i els grossos, quan s'escaigui.

És més difícil d'extirpar l'enveja que l'odi, perquè l'enveja és un foc fred, que no s'apaga, mentre que l'odi, després de flamejar, s'extingeix.