Eurovisió és un circ, però reivindicatiu

onchita Wurst és un personatge. No existeix en el món real, però la plataforma eurovisiva li ha donat tanta força que pot ser que la persona que hi ha dins seu, Thomas Neuwirth, decideixi no deixar-se veure mai més per no treure-li protagonisme. Feia dies que els entesos en el concurs parlaven de la dona barbuda que representava Àustria com una clara opció guanyadora. El seu vídeo superava els tres milions de visites a Youtube. La seva no era, ni de bon tros, la millor cançó, però fa temps que la cita europea ha deixat de buscar bons temes per centrar-se en el xou.

Saltimbanquis, bessones lligades per la seva llarga cabellera rossa i unes noies poloneses amb àmplia pitrera que feien la bugada llançant mirades lascives a la càmera són els exemples més delirants d'aquesta edició, sense comptar Conchita, és clar. Ella s'ha endut la palma en aquest circ de freaks que faria les delícies de Tod Browning. Quan aquest noi de 25 anys, gai confés però no transsexual, era més jove, tenia una banda a la seva Àustria natal, amb poc èxit. Va començar a triomfar quan se li va ocórrer posar-se pits i malucs postissos (diu que no hi ha cirurgia al seu cos), cabellera i barba fosca. La seva creació es diria com una besàvia colombiana i tindria cognom sarcàstic: Wurst (salsitxa). Va quedar sisè en un concurs de talents el 2011 i d'aquí a l'eternitat.

Però atenció, perquè aquest personatge no és un espectacle a l'estil Rodolfo Chikilicuatre. “Ella va néixer per la intolerància que vaig patir de jove. És un catalitzador per discutir termes com normal”, ha dit. I ha unit aquest missatge a la seva victòria. Només de saber-se guanyadora, Conchita (i el transvestit Thomas que habita en el seu cor) va dedicar el triomf amb veu delicada “a tots els que creuen en la pau i la llibertat”. Una reivindicació del dret a ser sexualment diferent que ja li ha garantit l'odi dels seguidors de Putin (una llei castiga la propaganda gai a Rússia) i ha disparat el líder nacionalista Vladimir Zhirinovski, que considera un error que l'exèrcit rus deixés Àustria fa 50 anys i veu en el triomf del transvestit “la fi d'Europa”.

I és que la provocació de Conchita, festiva i plena de rouge, en provoca altres que no fan gens de gràcia. A casa seva la ultradreta ja es va postular contra la seva participació a Eurovisió insinuant que Thomas és un noi ridícul i que té problemes psiquiàtrics. El que té és un guardó i una fama (efímera o no) guanyada per defensar la tolerància i la diferència.

C