Directors poderosos

No tinc gaire clar que això que els directors d'escoles i instituts puguin triar part de les seves plantilles de la borsa d'interins segons els seus criteris d'idoneïtat, sigui una bona mesura. Em sembla dubtós que aquest poder que se'ls atorga, com a caps de personal, doni bons fruits. Dubto que la selecció respongui sempre a qüestions de vàlua professional i estigui sotmesa, exclusivament, a criteris objectius. Hi veig una excessiva confiança en el bon fer i l'equanimitat de la persona a la qual es dóna tal potestat.

Els que hem estat professors sabem que, de directors d'institut (a les escoles passa el mateix), n'hi ha de bons i de dolents: els professionals amb capacitats organitzatives, amb una clara idea pedagògica del que cal als alumnes, amb principis acadèmics solvents i amb una valentia personal que no necessita tenir servilismes al voltant seu... I els altres: més covards, menys preparats, amb alguna necessitat egocèntrica que els fa moure per criteris més propers a l'amiguisme que a altra cosa i que, per tal d'evitar conflictes o dissidències dins del claustre que puguin representar algun problema en la seva manera de dirigir, prefereixen comptar amb professors afins, sense veus crítiques, que no qüestionen i que imparteixen allò que els que manen volen de la manera que aquests sentencien.

No en dubto, de la bona voluntat de molts directors, però deixar a les seves mans la selecció del professorat pot ser, en molts casos, com a mínim, perillós i injust... Tots sabem com fer que la construcció d'arguments sembli irrefutable i porti a una o altra decisió. Només cal tenir-ne ganes i segons quines habilitats. Si, a més a més, són els instruments de l'administració els que aixopluguen per fer això... anem dats.

¿Tindran el mateix tracte els amics i confidents de la directora que el professor que, tot i ser un bon docent, divergeix o no combrega amb les seves línies?...

En fi... un decret perillós i tendenciós que fàcilment pot caure en arbitrarietats que portin a nomenaments a dit.