L'oblit

Al món hi ha mil milions de persones que passen gana. I també mil milions de persones que tenen problemes de sobrepès. Per desgràcia, aquest desequilibri entre massa i massa poc no és només una exclusiva de l'alimentació, passa en moltes i moltes coses. I aquesta setmana n'hem vist una mostra en l'àmbit de la informació: les nenes de Nigèria i el dret a l'oblit. Una part del món, silenciada, i l'altra, sobreinformada. Uns, desesperats perquè els escoltin; els altres, litigant per passar desapercebuts. Aquesta setmana ens hem avergonyit tots plegats del que ha passat al centre d'Àfrica, però no només pel terrorífic segrest, sinó perquè no ens hem preocupat de les dues-centes noies fins que no ha passat un mes del captiveri. Però aquesta –diguem-ne– hipocresia és responsabilitat de tots plegats, no és només una exclusiva dels mitjans de comunicació. També del públic que els consulta. Només fa falta veure el rànquing dels temes més llegits als diaris digitals i comprovar quin és l'interès majoritari dels lectors.

Quan el tema ja sí que s'ha publicat i després d'omplir-nos la boca de frases plenes de mal de consciència, la notícia de les nenes de Nigèria no ha estat al top 5. Aquesta setmana s'ha emportat l'interès l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó i, tres setmanes després, l'agressió a Pere Navarro. Són dos casos clars de sobreinformació, mitges veritats, rumors en xarxa i bilis tuitera. I en el cas del líder del PSC, un exemple clar de com de profitós seria per a ell poder exercir de manera immediata el dret a l'oblit i desfer-se per sempre més d'aquest tema. No tindrà aquesta sort: en la seva sentència, el Tribunal de Luxemburg ha deixat clar que els enllaços sobre càrrecs públics són d'interès general i no es poden esborrar. Sempre que es cliqui Pere Navarro, Google ens recordarà que va atribuir una agressió al clima de crispació que es viu a Catalunya.