Política i coratge

Sento debilitat pel llibre Profiles in
courage, de John F. Kennedy, premi Pulitzer 1956. El vaig llegir en una pèssima edició espanyola de 1962 titulada Rasgos de valor i em van impactar les històries d'aquells senadors nord-americans coratjosos que van posar la fidelitat als seus principis per damunt del partidisme i de l'oportunisme polític. El periodista Francesc Soler invoca aquella obra en la introducció del llibre sobre Santi Vila, conseller de Territori de la Generalitat, titulat Un perfil propi (Angle Editorial, 2014). És un llibre primet que sembla poca cosa, però que transporta moltes càrregues de profunditat. A través de les converses mantingudes amb l'exalcalde de Figueres, es van desvelant els trets del seu perfil singular. “Em sentiria incòmode si algú em definís com a nacionalista”, diu el conseller. Un dels seus referents és Adolfo Suárez, i afirma que la història de Catalunya i Espanya en els darrers trenta anys de democràcia és “la d'un èxit rotund i sense precedents”. Sent afecte per l'Espanya romàntica del Quixot i Sancho Panza i confessa que s'hi troba “molt a gust”. Dels presidents catalans, ni Macià ni Companys no l'interessen gaire, mentre que reivindica Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. Creu que els partits “s'han convertit en empreses endogàmiques de col·locació” i que “no garanteixen el triomf dels millors”. Diu que estaria bé que “els polítics aspiressin a ser com els dentistes, uns homes discrets i eficaços que fan la seva feina sense fer soroll”. Rebutja, en canvi, “els lideratges carismàtics que ens assenyalen amb el dit cap a on s'ha de dirigir el poble”, i sent “una profunda aberració cap a les teories abstractes i cap als grans ideals”. Vila fa pensar molt en aquells senadors valents del llibre de Kennedy, disposats a proclamar les seves conviccions a despit dels esquemes convencionals. Algú es podria arribar a preguntar què hi fa un home com ell en el partit i en el govern als quals pertany.