Mineral preuat

Me'ls imagino anant a mercat, a vendre la captura del dia. “Cable ben fresc, acabat d'arrencar.” Comentant la jugada entre ells: “Gran dia: 300 metres de coure no els fem tan sovint!” Amb l'espurna d'il·lusió als ulls de la feina ben feta. Descarregant l'adrenalina quan els passava a prop algun comboi, com els pescadors si mai topen amb un tauró. Poder mirar de reüll a la part del darrere de la furgoneta i comptar 225 metres, com ara fa una setmana, o 165, com per Sant Josep. No té preu. Vaja, segur que en deu tenir, perquè se la juguen. Cable de coure que un cop sostret de la xarxa ferroviària deixa fora de joc les comunicacions i el funcionament ja prou deteriorat de rodalies i regionals. Aquests dies l'R-2, i els regionals cap a Tarragona, Reus, Mora, Tortosa i Lleida, més de vint mil usuaris han patit els efectes dels robatoris de coure. Retards i cancel·lacions de trens. Cada dos dies hi ha un robatori i detencions. Enxampats amb 4.000 metres a l'antic pàrquing dels empleats de la T-1, o amb 500 quilos del magatzem del TAV.

Després de repelar instal·lacions elèctriques, polígons i empreses, ara les víctimes són les línies d'Adif, i les telefòniques. Les víctimes som nosaltres, amb els Mossos buscant lladres de coure, ultratjadors de pins i la brutícia institucional. Per si no en té prou el TAV inflat a còpia de sobrecostos que derivaven en sobresous, l'emprenyament ciutadà pren forma per una mena de robatori que sembla tret dels millors episodis del realisme màgic, homenatge al pas de Gabo per Barcelona. A les pel·lícules de l'oest els lladres assaltaven trens. Ara, també hi ha algun pispa dalt dels trens, però els grossos són a baix. Fins i tot pagant per obres del TAV que no s'han fet mai. O jugant encara ara amb els amples de la via del corredor del mediterrani, o amb la família del coure, que aquests sí que ens deixaran sense connexió europea, i vagant per les galàxies.