Escriptors de terra endins
En el llenguatge periodístic habitual, hi ha una categoria recurrent que sol ser anomenada la dels “escriptors locals”. És una expressió que s'utilitza especialment abans i després de Sant Jordi, quan les cròniques ens expliquen que, al costat dels grans best-sellers comuns a la resta del país, en la llista dels més venuts sovint triomfen, a vegades per davant i tot dels més famosos, els llibres de determinats “autors locals”. És una categoria no gaire ben definida, que en tot cas certifica que molts compradors i lectors prefereixen la proximitat de les persones o dels temes per damunt de les obres de compra quasi obligada. És clar que a vegades es dóna la feliç coincidència que l'autor “local” és també un autor d'abast més gran, que interessa un públic que desborda l'abast d'això que els barcelonins en diuen les “comarques”. I és que, naturalment, ser de comarques no et condemna necessàriament a ser un autor de segona o tercera fila. Es pot ser de primera i viure molt lluny del mar o de la capital del país, qui sap si entotsolat a gran distància del món i de la gent. Quines coses...
A vegades hi ha iniciatives que busquen de promoure l'obra escrita d'aquests autors. No perquè allò que escriuen hagi de tenir res en comú, sinó per un fet tan simple com el de pertànyer a un mateix territori i, per què no dir-ho, per una sensació relativament estesa que a vegades l'allunyament geogràfic suposa també, a la pràctica, un certa distància per part dels centres neuràlgics de la nostra cultura a escala nacional. Alguns pensen: ¿per què no fem alguna iniciativa que ens agrupi, o que fins i tot doni prova de la força de la nostra realitat literària? És, ja es veu, una manera de ponderar les excel·lències de la Catalunya interior, capaç com totes les altres zones del país de generar un nombre potent d'escriptors que escriuen coses que ens interessen i que, a més a més, les escriuen la mar de bé.
Una d'aquestes iniciatives ha arribat a la seva segona edició. És la que han promogut un grup de gent de les comarques de la Catalunya central, integrant en aquest concepte territorial l'Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès. La idea és que una bona colla d'escriptors d'aquesta zona redactin una narració breu al voltant d'un tema comú. Després s'apleguen els contes i s'editen en un llibre. La primera vegada van parlar del cor —la víscera o el sentiment— i això va fer possible un agrupament de 32 narradors que van treure un volum conjunt que portava el títol de, justament, De tot cor. Enguany, el tema central que unifica les narracions del recull era el de la llibertat, entesa naturalment en la seva enorme diversitat de tractaments i mirades. El volum va aparèixer el mes de març, prologat per Empar Moliner i coordinat per Llorenç Capdevila, Jordi Estrada, Jaume Huch i Josep M. Solà. Aquesta vegada aplega 43 narradors i porta per títol Tot és possible. Al final del llibre, hi ha una breu nota biogràfica i literària de tots els autors i a la coberta s'hi veu l'estàtua de la llibertat de Nova York aixecant un porró en comptes d'una torxa.
És, sens dubte, una excel·lent idea que ha donat molt bons resultats. I ho dic sobretot en el terreny de coordinació de la gent i els seus esforços, d'exposició pública d'una mirada particular que a vegades expressa un punt de vista diferent. Pel que fa a la qualitat, tot és opinable, és clar: tots tenim els nostres gustos i, per tant, hi trobem, al costat d'un nivell general francament satisfactori, contes que tal vegada no ens agraden gaire i d'altres que trobem excel·lents. Normal.
Com que el balanç de l'experiència d'aquests dos anys ha estat bona, em sembla que fins i tot des del punt de vista de les vendes dels volums, sembla que hi ha ganes de tornar-hi. De manera que tothom vaig sabent que, Catalunya endins, també hi ha, com a tot arreu, un bon grapat de gent que esmola la ploma amb tota solvència per explicar-nos les seves històries i encomanar-nos les seves emocions.
