Catalunya, nació d'Europa
Cal abordar els canvis viscuts per la societat catalana i mostrar per quin camí en volem sortir, cap on volem anar i què volem fer
Segurament no trobaríem gaires països que visquin tan pendents de la seva història com Catalunya. Sembla com si visquéssim aclaparats pel pes de la història i, sovint, he arribat a pensar que l'abundància de la producció editorial indiscriminada ens situa, amb freqüència, en un estat de saturació malaltissa. Garbellar el gra de la palla, destriar enmig de tanta paperassa esdevé una tasca difícil. Passa, però, a vegades, que de forma inesperada salta l'excepció i sorgeix de la mateixa capacitat d'anàlisi de la societat catalana, alguna novetat bibliogràfica que no afegeix llenya al foc de la saturació, sinó que aporta elements nous de síntesi aclaridora.
Aquest és el cas del llibre editat per Enciclopèdia Catalana i dirigit pel professor Joaquim Albareda Salvadó, Catalunya, nació d'Europa, 1714-2014, obra en tres volums que porten com a peu d'impremta la data d'octubre de 2013. El mateix Albareda ha dirigit i coordinat el primer volum, De la fi de l'estat a l'arrencada industrial, 1714-1814. Pere Gabriel ha tingut cura de coordinar el segon volum, Naixement i configuració del catalanisme, 1814-1914. I, finalment, Conxita Mir s'ha ocupat de coordinar el tercer volum, De les experiències d'autogovern al clam per l'autodeterminació, 1914-2014.
En el seu conjunt, aquesta obra conforma un llibre manifest amb una declaració d'intencions que arrenca del títol i que culmina en els treballs finals escrits per Ferran Requejo i Antoni Castells, i que s'endinsen, respectivament, en el trànsit de l'autonomia a... la independència, i en l'anàlisi del paper de “Catalunya dins d'Europa: nació i poder polític”. Es tracta, doncs, de sortir del cercle viciós recurrent, de mirar-nos a nosaltres mateixos i d'entretenir-nos en les vicissituds del nostre passat, per abordar els canvis viscuts per la societat catalana, des de la crisi de principis del segle XVIII fins a la crisi de la primera dècada del XXI, i mostrar per quin camí en volem sortir, cap on volem anar i què volem fer. Es lliga, així, de principi a fi, una trajectòria que es vincula a la idea d'Europa i a una voluntat explícita de lligar-nos, des de la nostra pròpia història, a un futur compartit amb Europa des del qual assumir amb plenitud la llibertat.
El primer volum, amb col·laboracions de Joaquim Albareda, Agustí Alcoberro, Francesc Miralpeix, Conxita Mollfulleda, Josep M. Delgado, August Rafanell i Lluís Roura, tracta de les conseqüències de la guerra, la represa de la reivindicació política, la recuperació del pols de l'activitat econòmica, la definició de projectes de país, i per al país, al fil de la Il·lustració, i la realitat de la llengua, la literatura i les arts en aquest període.
El segon compta amb col·laboracions de Pere Gabriel, Francesc Fontbona, Josep Pich, Pere Pascual, Carles Sudrià, Magí Sunyer i Margalida Tomàs, i sota el fil conductor de la idea del sorgiment del catalanisme polític desplega la seva anàlisi per als canvis econòmics lligats a la industrialització, els canvis polítics vinculats amb el desplegament del liberalisme, i els canvis socials amb el desenvolupament de l'obrerisme i l'establiment de l'hegemonia social de la burgesia, per concloure amb l'anàlisi de les aportacions culturals a la definició d'una cultura nacional, i la concreció d'aquestes idees en el món de les arts i de l'arquitectura.
Finalment, el tercer, amb col·laboracions de Conxita Mir, Antoni Castells, Montserrat Duch, Antoni Estradé, Jordi Maluquer Enric Pujol, Ferran Requejo, Joan Sagués, Joan-Manuel Treserras i Francesc Vilanova, dreça la seva mirada al segle XX, el recorregut pels diferents projectes d'autogovern, els projectes de modernització del país, les crisis i les convulsions socials inclosa la Guerra Civil, la lluita per la recuperació democràtica i nacional, i conclou amb l'exploració ja comentada sobre el segle XXI.
Construït amb materials sòlids i solvents d'especialistes ben reconeguts, el llibre proporciona els fonaments d'una reflexió global sobre la nació catalana i la definició del seu futur, que s'haurà de construir sobre les bases històriques que s'analitzen i exploren.
