Naps i cops
Mira, mira, un avió!
Com les fulles d'afaitar, els condons o el ganxet, el Twitter no és altra cosa que l'ús que se'n fa
De vegades llegeixes les notícies de diaris i revistes estrangeres a través de links que has buscat per Twitter. La descoberta de l'ideal periodístic que és el New Yorker o de la campanya per posar un carrer a Dovlàtov a Nova York o de punts de vista, lectures i mogudes inconeguts l'has fet a Twitter. Buscant, és clar. Però has pogut mirar enllà. A Twitter has trobat articles, curiositats, ximpleries, actes, aforismes, versos, burrades, pèrdues de temps, insults... Una gran escudella amb tot allò d'interessant i d'odiable propi dels mamífers parlants. Normal, no? Les xarxes socials, com els mòbils, com les bicicletes, com les fulles d'afaitar, la brioixeria industrial, els condons, les cordes, les pilotes, la televisió, els escacs o el ganxet no són altra cosa que l'ús que se'n fa. (I no les criminalitzem d'inici, oi?). Però a diferència dels condons, el ganxet o les fulles d'afaitar, la velocitat de circulació del Twitter la converteix en una arma poderosa, també de doble fil, sí, és clar. Si fins i tot els versos de Martí i Pol –i la seva repetició extenuant– tenen doble fil!
Però passa una cosa: el debat és que no hi ha debat. Al Twitter hi ha molts imbècils, tants com a la barra del bar o al carrer buscabregues. No obstant això, la vida dels imbècils ambulants és una cosa, i no ve d'ara. L'altra és que el govern espanyol diu: “Mira, mira, un avió!“ I aprofita per fer passar bou per bèstia grossa i aprofita per, nyec, fer una altra cargolada i menjar-se un tros més de llibertat i democràcia. En pro de la llibertat d'expressió val tot? No, si precisament per això no s'entenen les presses a tallar –suposadament– les injúries al Twitter, quan el govern espanyol es podria entretenir amb l'enaltiment al feixisme de comptes de Twitter, pàgines web o concentracions d'octubre i novembre. Fa uns mesos, Erdogan, el primer ministre de Turquia, va tallar Twitter i Youtube al país. Aleshores t'ho miraves com la típica reacció d'un país llunyà amb falta de tradició democràtica. Però mira, mira, un avió!
