Malignes

Ara fa una setmana els Mossos d'Esquadra van detenir setze persones integrants d'un grup criminal que ha assaltat molts habitatges, sobretot del Baix Empordà. El sadisme i la violència extrema amb què aquest grup actuava revela la substancial diferència que el filòsof Immanuel Kant va establir entre mal i malignitat. Aquestes setze persones no només feien mal, sinó que són, fonamentalment, malignes. Des de fa temps, amb una regularitat esfereïdora, cada ics dies podem constatar un nou assalt violent en un domicili particular. Aquests assalts presenten una característica uniforme: els propietaris són aterrits, apallissats, torturats i extorquits perquè lliurin les seves pertinences de valor. Els malignes ruixen amb gasolina les seves víctimes, hi juguen a la ruleta russa, les violen, les pataquegen fins a deixar-les inconscients o provocar-los la mort.

Una cosa és el mal i l'altra la malignitat. No totes les violències són equiparables. En algunes violències fins i tot hi podem trobar reflexos de dignitat. Fa un any i mig van robar el moneder a la meva mare, llavors ja molt fràgil. La manera amb què li van robar el moneder, sense estrebada, sense fer-la caure, ja denotava certa cura per no fer-li mal. Al cap de tres dies d'haver-se comès el robatori ens van trucar des d'una estació d'autobusos per dir-nos que s'havia presentat un home per retornar el moneder de la meva mare. A dins, és clar, no hi havia els diners. Però la resta (documents i fotografies) hi era intacta. M'hauria agradat poder donar les gràcies al lladre per aquell gest.

L' assalt salvatge als domicilis és una de les violències més abominables i imperdonables de totes les que ens assetgen. És el triomf de la maldat en estat pur: la del lladre que ja no reconeix cap caràcter instrumental en el seu delicte, la del lladre incapaç de qualsevol pietat i empatia amb la víctima. És la violència terminal del sàdic a qui no li importa, gens, la vida de les altres persones.