Guillem, t'aplaudiré amb les orelles...

Guillem Cifré ha mort. En poques setmanes, el que semblava un mal de ventre insistent ha esdevingut un càncer fulminant. I fill de puta, com tots. Silenci. Va merèixer més reconeixement com a artista. Sí, li van atorgar el Premi Nacional del Còmic, però no és això. Silenci. La seva mirada partia de l'estranyesa, de la incapacitat lúdica per comprendre un món que observava de reüll, de perfil, com molts dels seus personatges. I per aconseguir aquesta mirada li calia silenci, el seu reialme. Les seves obres oferien la genialitat que neix de l'art del silenci quan va de festa amb un surrealisme intel·ligent. Adéu, amic, t'aplaudiré amb les orelles per no trencar el silenci. Per mi sempre seràs el tio del final perquè, al final, sempre hi seràs. Silenci.