Assetjament mortificador

L'ofensiva centralitzadora del PP, que mai no s'ha aturat, ara fixa el seu objectiu en quelcom molt important per als catalans: la televisió pública de Catalunya. Aquesta ofensiva centralitzadora, immoral i imperial, al meu entendre està agafant un caire d'assetjament mortificador contra tot el poble de Catalunya. En relació amb això és bo, és alliçonador, esmentar unes “entenimentades” paraules d'Eliseu Climent: “Van contra vostès. En tot. És una qüestió política; això de TV3 és el principi; a València ens hem quedat a zero i aquí ara comencen.” No hi ha dubte, l'editor valencià té molta experiència amb la mala praxi del PP en relació amb la qüestió de la televisió al País Valencià, però és que, a més a més, va afegir: “Pujol va dir que algú de Madrid li havia dit que d'aquí a quaranta anys aquí no quedaria ni Generalitat ni res.”

L'assetjament, per part del govern espanyol, contra la televisió pública catalana també es podria considerar com un episodi, clàssic, de maltractament contra la llengua catalana; però ara la cosa és molt més greu. De fet, aquesta agressivitat imperial contra TV3 i Catalunya Ràdio és l'atac més greu contra uns instruments bàsics –que fan possible mantenir i fer visible els trets diferencials, lingüístics i culturals– de Catalunya –reconeguts i avalats, mantes vegades, per Europa–, però és que aquesta fúria uniformitzadora nacionalista espanyola s'expressa en tots els àmbits, per terra, mar i aire, a través d'insidioses lleis o projectes de llei (llei Wert, llei d'unitat de mercat i els projectes de llei de reforma de la justícia o de reforma de l'administració local), la qual cosa ens situa en uns esquemes polítics i mentals del tardofranquisme, és a dir, del anys setanta del segle passat. Per totes aquestes raons, no valen excuses tècniques, en les quals no vull entrar, ja que la qüestió és eminentment política. Ara i aquí el model comunicatiu català es troba en una situació d'indefensió absoluta. El combat per les ones és una batalla per anihilar la nostra llengua i cultura que no podem perdre de cap de les maneres. En aquest cas, també es posa de manifest que, a hores d'ara, qualsevol intent de plantejar una tercera via significa una via morta. Perquè, no ens enganyem, aquest intent de fer mal i minoritzar els mitjans públics catalans, sobretot la televisió, és un episodi més, és un exemple diàfan de mentalitat de dret de conquesta contra la nostra estimada nació catalana.