La carta impossible

“Benvolguts catalans, sigui quin sigui el resultat de les eleccions d'avui, els partits parlamentaris d'àmbit estatal hem acordat de fer un gir, en profunditat, en l'articulació de la diversitat en un marc de convivència. Teniu raó. La situació actual és insostenible i les coses no poden continuar com fins ara. Espanya, les Espanyes que es deia segles enrere indicant-ne la seva pluralitat, ha de fer un pas valent cap endavant i aquest no pot ser cap altre que reconèixer la seva diversitat interna com un valor positiu, com un orgull col·lectiu i un patrimoni de tots per igual i no pas com una nosa o una amenaça antiespanyola. Una diversitat que, en allò que us afecta, existeix en l'àmbit de la llengua, de la cultura, de la consciència nacional i que, fins ara, no hem sabut tractar adequadament, de manera que us sentíssiu còmodes i a gust en un estat que també us pertany. Amb el pas del temps, la idea d'Espanya, així com el seu poder polític i la capacitat de decisió en l'àmbit econòmic, s'ha reduït, exclusivament, a Madrid, en detriment de tots els altres territoris. I, perquè volem continuar vivint junts, és lògic que acceptem de grat que això només serà possible amb un canvi històric.

En qüestió de mesos, enllestirem la reforma constitucional que situarà el català com a llengua prioritària al vostre vell Principat i als altres territoris de la mateixa llengua, en tots els àmbits, n'estendrem l'ús regular i quotidià al Congrés i al Senat, que ho són de tots i no sols dels que parlen castellà, així com a totes les institucions públiques d'àmbit estatal, des de RTVE (on cada quatre anys, a Eurovisió, es representarà Espanya en català) fins al Tribunal Constitucional, des de les ambaixades i consolats fins al Tribunal Suprem, des del Consell General del Poder Judicial i tota l'administració de Justícia fins a l'exèrcit i els cossos i forces de seguretat de l'Estat, com ja és habitual en altres estats plurilingües. També farem optativa a tot l'Estat l'assignatura de català a secundària. La primera mesura serà demanar-ne formalment l'oficialitat als organismes europeus, ja que és l'única llengua espanyola parlada en quatre estats europeus.

És raonable que vulgueu que els vostres impostos reverteixin a Catalunya i haurem d'establir un límit temporal a una solidaritat que de manera tan intensa s'ha produït fins ara i així ho reconeixem. No fer-ho perjudica els territoris beneficiats pel vostre esforç fiscal perquè en retarda la iniciativa pròpia i el dinamisme necessari, però també perjudica tot Espanya, sent com en sou el motor econòmic i el primer agent exportador. Fer-vos anar malament, posar-vos obstacles a la internacionalització i a la modernització té conseqüències negatives a tot l'Estat. El corredor ferroviari mediterrani serà una prioritat estatal. El sistema educatiu i la política cultural us correspondran en exclusiva, així com la majoria de competències, llevat de la defensa i la representació exterior, àmbit aquest on, al costat de les ambaixades comunes, hi podrà haver també les vostres delegacions oficials, com el Quebec coexisteix amb el Canadà. Pel que fa als elements simbòlics, la bandera d'Espanya, en territori català, onejarà només en els edificis estatals, com correspon.

Creiem que són mesures raonables perquè decidiu continuar vivint amb nosaltres, però sobre unes bases noves i confiem que no fem tard. Així i tot, demòcrates com som, sabem que teniu tot el dret del món a voler una altra cosa i ho respectem. Per això és lògic que ho decidiu a les urnes, votant-ho en referèndum. Ens sabrà greu si decidiu desvincular-vos de nosaltres, però ho acceptarem, perquè en democràcia manen els vots. Podem tenir un altre futur junts i ens agradaria de compartir-lo. El president del govern del Regne d'Espanya”.