Proclamar la independència

El moment polític actual és difícil però no és altra cosa que el resultat d'assumir de manera responsable el compromís cívic i institucional contret col·lectivament. La independència és, per la seva mateixa essència, una ruptura, un acte de sobirania. Sense un acte de sobirania no hi haurà mai independència. Per això convé aclarir els compromisos que comporta aquest procés.

En primer lloc, cal insistir en la importància de convocar el referèndum. Des d'algunes posicions s'està intentant presentar el referèndum (o consulta) com una opció menor, susceptible de ser substituïda per unes anomenades eleccions plebiscitàries. Cal tenir clar que el referèndum és imprescindible per engegar el procés, tant a escala nacional com internacional. Unes eleccions (es diguin com es diguin) es fan sobre la base de diferents programes polítics, en molts punts, contradictoris. I finalment no tenen la força d'una decisió col·lectiva presa al voltant d'una única opció clara. Proposar unes eleccions substitutòries és fer passar davant de tot els interessos de partit; és escatimar la voluntat del poble català, al qual se li ha promès un referèndum clar. Si no es vol fer el referèndum que es digui clarament que no es té la voluntat política necessària per fer-ho. Perquè, després d'haver proclamat la sobirania, els representants polítics catalans han de determinar si es volen comportar com una peça de l'administració espanyola o com l'embrió de la nova legalitat, com a dipositaris de la voluntat del poble català. En aquesta perspectiva, el referèndum s'ha de convocar, tant sí com no: s'han de posar les urnes a les seus electorals, i s'ha de fer la crida a votar. Com s'ha dit i repetit: volem votar i votarem. I ho farem el dia 9 de novembre en un referèndum, que el govern de la Generalitat s'ha compromès a convocar.

En segon lloc, el referèndum, l'hem de guanyar i el guanyarem perquè ens hem preparat per guanyar-lo. Hem de votar sí i sí. I el reglament electoral s'haurà de redactar sense ambigüitats perquè, com sabem, es tracta d'una pregunta amb tres possibles respostes, els resultats de les quals no poden ser avaluats com si es tractés de dues respostes a una sola pregunta. L'embolic de la pregunta s'haurà de resoldre deixant ben clar el pes de l'opció guanyadora. El que no es pot fer és vendre el resultat com si es tractés d'una sola opció, minimitzant així el percentatge aconseguit (es podria avaluar com a suficient, per exemple, més d'un 50 per cent en cada pregunta). La independència es guanyarà sobretot assumint-la com a instrument per a la renovació democràtica i per als drets socials, econòmics i culturals que el nostre poble necessita i reclama. Aquesta perspectiva clara és el que està fent créixer, i ha de fer créixer encara més, l'adhesió a l'objectiu de la independència.

I finalment la Independència s'haurà de proclamar. Guanyar la votació obliga a la proclamació. Perquè voldrà dir que ja sabrem que el poble català vol la independència, i aquesta certitud té com a conseqüència política clara i única la proclamació de la voluntat de construir un nou estat independent. Guanyar el referèndum no vol dir (com interpreta algú poc informat o mal intencionat) començar aleshores una mena d'estranya negociació per decidir quina mena de relació hem de mantenir amb l'Estat espanyol, perquè això s'ha de tractar, en tot cas, un cop ja ens haurem constituït com a república independent. L'obligació institucional dels convocants del referèndum és, sense subterfugis, la proclamació de la República Catalana independent, i treballar per consolidar-la endegant un procés constituent democràtic i participatiu. És per aquestes raons que cal pensar que oblidar aquests compromisos mínims i imprescindibles seria percebut com un frau.