El BCE s'ho pren amb calma
La mesura definitiva és una injecció generalitzada de liquiditat a l'economia, però no sembla que la vulgui utilitzar al juny
Sembla que el BCE seguirà, de moment, una estratègia gradualista per fer front al perill de la deflació. Les dades indiquen que la zona euro s'està apropant a la deflació. La inflació de tota la zona va caure fins al 0,7% en termes interanuals el passat mes d'abril, clarament per sota de l'objectiu del 2%. La inflació interanual ja fa uns quants mesos que està per sota de l'1%, des de l'octubre de l'any passat. Alguns països de la perifèria, com Espanya, ja s'han situat en algun moment en taxes anuals d'inflació inferiors a zero. I el que és pitjor, l'activitat agregada de tota la zona segueix alentint-se, a causa del menor creixement dels països del nucli, inclosa Alemanya. Si bé la crisi de la ZE en el seu vessant de crisi de deute públic sembla superada, es manté la crisi quant a la dificultat dels països de la zona per recuperar l'activitat econòmica habitual.
En un escenari com aquest, el BCE no es pot quedar al marge. Des de l'esclat de la crisi l'any 2008 el paper del BCE ha estat molt menys actiu que el d'altres grans bancs centrals, però donada la dificultosa recuperació econòmica de la ZE acompanyada de deflació, caldrà que prengui mesures més contundents.
En la seva propera reunió, del 5 de juny, el consell de govern del BCE, molt probablement, anunciarà diverses mesures per lluitar contra la deflació. Reduirà el tipus d'interès oficial, el que cobra als bancs quan els dóna crèdit, del 0,25% present al 0,15-0,10%. Fixarà un interès negatiu per als dipòsits que els bancs guarden al BCE, per tal d'incentivar que els bancs donin sortida a tota la liquiditat que reben del banc central. I també és probable que anunciï la que seria la mesura més important: algun tipus d'injecció de crèdit, de magnitud considerable, encaminada a augmentar el flux de crèdit dels bancs cap a famílies i empreses. L'augment d'aquest flux és una condició indispensable per a la recuperació econòmica a l'Europa del sud. El BCE donaria crèdit als bancs a canvi que aquests li entreguessin com a garantia actius relacionats amb el crèdit a famílies i petites i mitjanes empreses. Serien crèdits abundants, a un termini llarg de temps (com a mínim tres anys) i a un tipus d'interès molt proper a zero. De fet, seria l'equivalent a una subvenció al crèdit cap a famílies i empreses. Però una subvenció que no caldria pagar amb els nostres impostos, sinó que concediria el BCE “fabricant” bitllets. Aquesta “fabricació” de bitllets és, en teoria, molt inflacionària; però en vista del perill de la deflació, precisament es tracta de generar inflació.
Es tractaria d'una mesura similar a la utilitzada al desembre del 2011 per facilitar la compra de deute públic per part dels bancs dels països de la perifèria, sobretot Itàlia i Espanya, que estaven pagant uns interessos molt elevats per vendre els seus bons en els mercats (les famoses primes de risc). En aquell moment el BCE va posar a disponibilitat dels bancs una quantitat propera al bilió d'euros en crèdits a tres anys a un interès molt baix, que els bancs van utilitzar per comprar deute públic de països de la perifèria de la zona. LTRO son les inicials en anglès d'aquest tipus de crèdits. Però van resultar ser una mesura insuficient per solucionar la crisis del deute públic: les primes de risc es van reduir durant dos o tres mesos però al juliol del 2012 la crisi tornava a trobar-se en un punt àlgid. Van ser necessàries altres mesures. També ara, aquesta injecció de crèdit amb un propòsit definit pot quedar curta. No és segur, per exemple, que pugui fer depreciar l'euro i afavorir les exportacions. Ni en general que pugui generar inflació, allunyar l'economia de la deflació i incentivar l'activitat econòmica.
La mesura definitiva seria la compra massiva, per part del BCE, de bons de deute públic i d'empreses durant un període llarg de temps i en grans quantitats. És a dir, una injecció generalitzada de liquiditat a l'economia. El que en anglès anomenen QE (quantitative easing). Afortunadament, sabem que aquesta mesura funciona, la Reserva Federal nord-americana l'ha emprat amb èxit. En previsió que la injecció de crèdit quedi curta, Mario Draghi podria anunciar, el mateix 5 de juny, que si la inflació continua apropant-se a zero i l'activitat continua alentint-se, el BCE està disposat a tirar endavant una injecció generalitzada de liquiditat (una QE).
Però no sembla que vulgui utilitzar una QE ja aquest proper mes de juny i ho podria posposar fins al mes de setembre. El BCE s'ho vol prendre amb calma, doncs, i veure si el primer paquet de mesures ja és suficient per allunyar el perill de la deflació. Esperem que no sigui una calma excessiva: si la deflació es consolida, al setembre caldria una injecció encara més gran i per un període de temps més llarg.
