Opinió

La columna

Catalans i poder

Hi ha un decalatge entre la representació en les esferes de poder de l'Estat i el pes de Catalunya

Quan Manuel Valls va ser elegit primer ministre, suposo que més d'un vàrem pensar que era més fàcil que un català arribés a la cúpula del poder de França que no pas d'Espanya. Mes enllà de la boutade, des del general Prim no hi ha hagut cap més president del govern espanyol nascut a Catalunya. D'això ja fa 150 anys i ja saben la fi que va fer el militar de Reus. És ben cert que a la primera república, Estanislau Figueras i Francesc Pi Margall varen dirigir el govern breus períodes i també que durant les quatre dècades de franquisme manava un gallec al·lèrgic a les eleccions. Però crida l'atenció que des de la democràcia recuperada tots els presidents hagin estat castellans: Aznar, Calvo Sotelo, Zapatero i Suárez; un andalús, González, i Rajoy de Galícia. I encara és més escandalós que l'únic intent seriós d'un català d'arribar a la Moncloa, l'operació Reformista d'en Miquel Roca Junyent, acabés amb el fracàs històric de no tenir ni un sol diputat en tot l'Estat. Si a tot això hi afegim que només el 2% dels ambaixadors són catalans i que els jutges i notaris no arriben al 4%, sembla clar que hi ha un evident decalatge entre la representació en les esferes de poder de l'Estat i el pes demogràfic de Catalunya. En canvi, en altres països amb realitats plurinacionals potents com ara la Gran Bretanya o el Canadà, hi ha exemples de polítics que han dirigit el govern central havent nascut a Escòcia o al Quebec, i en general, la proporció territorial entre els alts càrrecs és molt més equilibrada. Sempre s'ha dit que els catalans hem fugit dels funcionariats i dels càrrecs vinculats amb la milícia o l'Església. Potser sí, aquí el personal estava més ocupat a crear empreses, fer negocis o buscar-se la vida com a autònoms. Bona part de la riquesa del país és aquest teixit industrial i comercial que sovint sembla abocat a la desaparició però que encara resisteix estoicament. Però també és veritat que la falta d'influència allí on es remenen les cireres ens ha costat un ull de la cara i diu molt de com han anat i van les relacions entre Catalunya i Espanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.