Antoni Viladomat i Manalt
Fill de Salvador Viladomat, de Berga, i de Francesca Manalt, Antoni Viladomat i Manalt va néixer a Barcelona el 20 de març de 1678, en un ambient lligat a la producció artística per la condició del seu pare “com a mestre daurador i pintor retauler”. Seguim per aquest apunt biogràfic Francesc Miralpeix: Antoni Viladomat i Manalt, 1678-1755. Vida i obra (Barcelona, Museu d'Art de Girona, 2014), que ens presenta la recepció de l'obra de Viladomat fins als nostres dies com una història d'èxit i popularitat que transcendeix els estrets marges acadèmics.
Viladomat va fer el seu aprenentatge al taller de J.B. Perramon i va entrar en contacte amb Fernando Galli a la Barcelona que fou Cort de Carles III, l'Arxiduc, si bé Francesc Miralpeix creu que el va influir menys del que s'ha dit fins ara. Miralpeix esmenta, amb una reconstrucció fidel i literària alhora, el conflicte que enfrontà Viladomat amb el Col·legi de Pintors el 1723, que el volia obligar a pagar unes taxes amb la rigidesa característica d'aquestes corporacions; la pregunta no és retòrica: Viladomat “aprengué que un pintor era més que un artesà sotmès a les ordenances d'un col·legi regit per un funcionament gremial?” i, després, es val de l'inventari de béns del seu fill (1785) per deduir que amb la quantitat de cadires i tamborets del taller s'hi devia impartir classe perquè per a Viladomat “l'ensenyament era al mateix temps un dret i una necessitat”. Després s'explica com creix la seva fama, el reconeixement del seu art, la proliferació dels encàrrecs i davant nostre transiten les obres que formen el nucli essencial de l'obra de Viladomat: vint teles de la vida de Sant Francesc (al MNAC), i obres a l'hospital de la Santa Creu, el Viacrucis de la capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró, les teles de la vida de Sant Bru de la cartoixa de Montalegre, les teles del retaule de Sant Narcís de la catedral de Girona, obres a la Pinacoteca de Montserrat, a Breda, al Museu de Lleida, al Palau de la Generalitat i molts dibuixos al MNAC. Atorgà testament el 28 de juliol de 1750, i morí, a Barcelona, el 22 de gener de 1755.
Ara, amb el títol genèric Una exposició a quatre ciutats, un circuit expositiu ens presenta un recorregut per la seva obra que podem contemplar al Museu d'Art de Girona, al Museu de Lleida, al Museu de Mataró, al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Aquest esdeveniment múltiple s'acompanya amb l'edició del llibre catàleg ja esmentat, que ha elaborat el professor de la Universitat de Girona Francesc Miralpeix i Vilamala, a partir dels seus múltiples treballs i que es presenta com una biografia i estudi de l'artista i la seva obra, un “Catàleg raonat”, que inclou 362 fitxes profusament il·lustrades, un catàleg de 135 “Obres descartables”, una relació d'obres perdudes i/o il·localitzables, un annex documental que inclou el testament de Viladomat i altres documents i una abundant bibliografia. Acompanya aquest volum de 541 pàgines, que es presenta també profusament anotat, un pròleg del professor Joan Bosch Ballbona.
He dit en una altra ocasió, i vull repetir ara, que aquest llibre i en bona mesura l'exposició és una producció de la factoria UdG, i que ens convé a tots, en moments de crisi i de dubtes, reivindicar el paper i l'aportació de la Universitat quan, molt sovint, es posa en dubte. És molt possible que sense la tesi del professor Francesc Miralpeix s'hagués fet, també, una exposició Viladomat, però hauria estat una exposició per sortir del pas, amb un plantejament inevitablement superficial i que hauria mantingut els dubtes i les ambigüitats sobre les obres que, en diversos moments, s'han atribuït a Viladomat i que, ara, ja s'han descartat del tot. El recorregut pel nostre patrimoni requereix, també, el rigor exigent que ajuda a aclarir dubtes i permet avançar el coneixement i la ciència. Els organitzadors d'aquest circuit expositiu han disposat del guió perfecte, del canemàs imprescindible, per facilitar-nos un recorregut per l'obra d'un pintor reconegut i admirat.
