Gossos

Vint anys més tard Ulisses va retornar a Ítaca. L'únic que el va reconèixer va ser el seu gos, Argos, ara ja vell, malalt i ple puces. Vet aquí el relat fundacional sobre les lleialtats emotives entre homes i gossos. Li ho comento a un amic en estat de xoc: se li ha mort la gossa. Ell, un lluitador bregat en totes les batalles –personals, polítiques, socials–, acostumat a navegar amb el cor en maregassa..., està desolat per la mort d'una gossa. En part li ve de família. Ho recorda amargament: “Quan vaig marxar de casa els pares van pintar la meva habitació l'endemà, però quan se'ls va morir el gos van estar de dol una setmana.” Provo de donar-li consol, que són coses que passen. Li parlo de J.R. Ackerley, l'autor d'un llibre extraordinari: Mi perra Tulip (Anagrama). Ackerley era fill del “rei de la banana”, un empresari de vida dissoluta a l'Anglaterra de principis del segle passat que, abans de morir, li havia deixat una nota segellada informant-lo que durant vint anys havia tingut una família “en paral·lel” amb tres filles, per si les volia conèixer... El noi Ackerley havia descobert la seva homosexualitat combatent en la Primera Guerra Mundial. Amb els amics solien fer broma sobre els serveis que els havien prestat l'exèrcit, la marina i el cos de policia. L'homosexualitat a Anglaterra, però, no era broma (fins al 1967 et podia costar cadena perpètua) i Ackerley es va passar la vida buscant infructuosament el que ell en deia “l'amic ideal”. Al final el va trobar: un pastor alemany que va batejar amb un nom en clau, Queeny (‘reineta'), que és el nom real de la Tulip que apareix al llibre que el va fer famós. La relació que hi descriu amb tota mena de detalls va durar setze anys i el to del llibre remet d'alguna manera a la Lolita de Nabokov. El dia que va morir Queeny –el gos que li havia donat estabilitat emocional– va ser per a Ackerley “el dia més trist” de la seva vida. Amb ulls humits, el meu amic diu que vol llegir el llibre d'Ackerley de seguida.