Opinió

Xocolata espessa

El trumfo de la unitat

Una de les primeres reaccions després dels resultats de les eleccions europees de diumenge passat va ser el reclam de molta gent –la majoria benintencionats, d'altres no tant– perquè ERC entrés al govern de la Generalitat. És una demanda que ja s'havia produït després dels comicis del 2012 i que de tant en tant torna a reiterar-se. Crec que hauria estat un error fer un govern de coalició CiU-ERC el 2012 i seria un error també fer-ho ara. Encara no hem valorat prou el gran efecte que ha causat –i causa– en l'opinió pública internacional que segueix el que està passant a Catalunya i de la diplomàcia europea i americana, que el procés estigui impulsat pel partit de govern i pel principal partit de l'oposició, que a més a més són dos forces polítiques situades en llocs diferents de l'arc ideològic democràtic. Si l'aposta del president Mas hagués estat només sostinguda per un govern de coalició (i algunes forces minoritàries) però contestada pel primer partit de l'oposició, la força internacional de la posició catalana s'hauria afeblit notablement.

És clar que arribarà un moment que la unitat de totes les forces polítiques favorables al dret a decidir serà imprescindible, però aquest és un trumfo que s'haurà de fer servir en el moment indicat, ni abans ni després. Quan l'enfrontament polític amb l'Estat desemboqui en un trencament institucional, aleshores sí que caldrà la màxima unitat política i social per tirar endavant el nou país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.