Pronòstics

Surten ara sí ara també als mitjans notícies relacionades amb noves teràpies per vèncer el càncer. N'hi ha d'espectaculars, que els llecs no podrem arribar a entendre mai com funcionen, ni falta que ens fa, però que ens regalen la sensació confortable que la ciència avança, que tenim grans científics que hi treballen –alguns dels més importants són de casa– i que alhora que va augmentant el nombre de casos –perquè es detecta més i perquè vivim més anys– també va augmentant la supervivència, en general, dels malalts. Però això no treu que quan et diagnostiquen un càncer no hi ha res, en un primer moment, que et faci passar la por. I et tornes altament primmirat amb aquestes notícies, i et vas movent entre l'esperança de saber que estan provant un nou fàrmac –justament per al teu tipus de càncer!– amb molt bons resultats, i la decepció de saber que hauran de passar anys abans no te'l puguin receptar.

L'últim estudi de què s'han fet ressò els informatius i els diaris és un que conclou que les dones amb càncer de mama que tenen parella sobreviuen més que les que no en tenen. Concretament, les dones que tenen parella presenten un 89% de supervivència, mentre que les que no en tenen –les solteres, separades o vídues– només un 82%. Em pregunto si val la pena de donar aquestes dades, contra les quals una no pot fer res més que no sigui alegrar-se i sentir-se afortunada si és del primer grup, o acabar-se de deprimir si és del segon. Una altra cosa molt diferent és, per exemple, explicar que un estudi ha donat el resultat que les dones que es mengen una poma –és un dir– cada dia tenen un índex de curació més elevat que les que es mengen una taronja –un altre dir–: ens passem totes a la poma, i llestos. Però això de les parelles... tenint en compte que normalment el que un vol és viure acompanyat, que cap dona voldria quedar-se vídua ni passar el tràngol d'una separació, a sobre, saber que tens més mal pronòstic, sense que et donin cap solució, cap alternativa... Vaja, no sé, francament, si val la pena.