Abdicació o distracció?

A hores d'ara encara resulta molt difícil saber què ha passat amb això de l'abdicació del rei d'Espanya. Per què no es va fer abans? O d'aquí a un any? De fet, es podria creure perfectament que tot plegat ha estat –és– una gran maniobra de distracció per tal de fer front a una concatenació d'esdeveniments que representen fortes càrregues de profunditat política per a l'Estat espanyol: la consolidació del procés sobiranista català, el terratrèmol polític del 25-M (amb el càstig contundent al bipartidisme), l'augment imparable de casos de corrupció, l'increment del deute de l'Estat; en definitiva, la pèrdua total de la confiança ciutadana en unes institucions corcades, per manca de renovació i de transparència.

Aquesta estranya abdicació forma part d'un procés, amb un gran rerefons polític, en què el màxim objectiu és frenar, de totes totes, la sobirania plena de la nostra nació catalana. En aquests moments es posa en marxa l'anomenada operació Felipe VI contra la independència de Catalunya, en què l'estratègia principal serà l'intent d'imposar, d'una forma soterrada, una certa “tercera via” per tal de fer-nos callar a tots: als federalistes, als sobiranistes i als independentistes; però el problema és que potser ja han fet massa tard. De tota manera, ens ve a sobre una feina política descomunal: caldrà activar, d'una forma molt madura i intel·ligent, una estratègia de campanya permanent en què l'augment de la consciència nacional –i també social– juntament amb l'esperit de sacrifici hauran de ser uns elements a tenir sempre presents. Hem de pensar que, ara i aquí, Catalunya només té els catalans; lògicament, hem de conrear l'amistat política arreu del món, sobretot al vell continent. Hem de saber-nos explicar arreu a tot el planeta, però al final, tal com va dir Companys, existeixen molts defensors de moltes causes nobles arreu del món, però Catalunya només té els catalans. Tot això lliga amb el fet que, més enllà de la monarquia o la república, ara el més important és consolidar la “revolució democràtica catalana”: poder portar a terme, amb civisme i normalitat, la consulta del 9-N. A hores d'ara vivim una autèntica metamorfosi política però mai hem d'oblidar que el més important és la voluntat del poble de Catalunya de poder disposar d'estat, amb tots els ets i uts, que faci possible que puguem gaudir, amb naturalitat, la nostra legítima llibertat nacional.