El dia més llarg

A la matinada del 6 de juny de 1944, avui fa setanta anys, els aliats occidentals desembarcaven més de 300.000 homes a les platges de Normandia per donar la darrera empenta a les forces hitlerianes, que aleshores ocupaven la major part d'Europa. Aquell desembarcament, que s'ha anomenat “el dia més llarg”, no només fou una proesa estratègica, sinó també una mena de miracle polític, que va deslliurar Europa d'una tirania ferotge, va inaugurar el període de pau més llarg que el continent ha viscut en els darrers 200 anys, i va donar lloc a una Europa reconciliada i unida a l'actual UE, que amb totes les seves mancances és tot un altre univers que aquell continent del 1944 sota el control nazi. Avui, a Normandia, els líders de les potències vencedores i els dels seus antics enemics es troben per commemorar-ne l'aniversari. No hi mancaran ni tan sols els “dolents” de la situació actual, com ara el líder rus Vladímir Putin, que fou exclòs de la darrera trobada del G-7 (abans G-8) a Brussel·les i que ara ha estat readmès per a la celebració a les platges del desembarcament. L'actual situació europea no és ni de bon tros plàcida. L'enfrontament entre blocs s'ha reproduït arran de la crisi d'Ucraïna i, mentre els Estats Units es rearmen a l'est del continent i tornen a parlar d'“agressió” russa, Vladímir Putin continua, pas a pas, la seva operació de reconquesta de l'antic imperi soviètic. La UE resta com a espectador impotent, que no innocent, de la crisi, esperant aprofitar les oportunitats que aquesta ofereix sense córrer cap dels riscos que implica. Setanta anys després del “dia més llarg”, Europa és un altre món, però encara no és ben bé un paradís de pau i placidesa. Tant de bo que els líders que avui es retroben a les platges de l'antic camp de batalla siguin fidels a la pau amb motiu de la qual es reuneixen.