La Seu Vella i el príncep

La Generalitat ha escollit la Seu Vella candidata catalana a la llista de monuments de l'Estat que aspiraran a ser declarats el 2015 Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. El Ministeri de Cultura espanyol té ara l'última paraula, perquè, fins que Catalunya no tingui veu i vot en aquest organisme de l'ONU, és l'Estat espanyol el que decideix pels catalans en aquesta mena de decisions internacionals.

El complex monumental, nascut romànic i amb plenitud gòtica, té d'entrada un gran valor artístic i és la gran icona que identifica la ciutat de Lleida a desenes de quilòmetres de distància i una imatge permanent en l'imaginari i l'autoestima dels lleidatans. Però és sobretot el seu simbolisme com a resistència a l'adversitat el que li dóna més valor: la Seu Vella va ser ocupada i convertida en un quarter militar quan les tropes de Felip V van aconseguir vèncer la resistència de la ciutat de Lleida el 1707 després de mesos de setge. La ciutat va ser així decapitada, i part de la trama urbana que envoltava la catedral, on hi havia algunes de les cases més nobles, va ser enderrocada.

Fins a mitjan segle XX l'antiga catedral va mantenir aquesta situació. Llavors l'exèrcit espanyol va fer mudança fins al turó del Gardeny, i la Seu Vella va quedar lliure per a usos de la ciutat. Amb la democràcia es van iniciar els plans per a la seva recuperació, i un consorci entre l'Ajuntament i la Generalitat ha anat realitzant els treballs i n'ha assumit la gestió en la darrera dècada. Ara, els espais de la Seu Vella i el seu entorn són un dels racons més interessants de Lleida i del patrimoni català.

Ho va poder comprovar el príncep Felip el 2011 en una visita al monument. Allà, qui serà nomenat rei d'Espanya d'aquí a unes setmanes, va comprovar com l'edifici que el seu avantpassat va decretar convertir en caserna ha sobreviscut a la fatalitat històrica. A vegades, no sempre, la història l'acaben fent els pobles i no els decrets.