Tercera república, tercera via

És només una hipòtesi, però permeteu-me plantejar-la. Crec que és correcte afirmar que, a hores d'ara, aproximadament la meitat de l'esquerra espanyola –la política i, especialment, la social– ja està fora del règim que prové de la Transició. De fet, els resultats de les eleccions europees així ho constaten, amb una distància de menys de vuit-cents mil vots entre el PSOE i la suma d'Esquerra Unida i Podem. A partir d'aquí, el procés de coronació exprés de Felip VI i la nul·la distinció entre el PSOE i el PP pot contribuir a un esfondrament encara més greu d'un socialisme espanyol amb greus problemes ideològics i d'organització.

Seguint aquest fil, és raonable pensar que, en no gaire temps, les bases de l'esquerra espanyola –igual que en altres moments històrics– podrien optar per empènyer amb decisió cap al canvi de règim i impulsar la III República espanyola. Arribats aquí, el dilema es plantejaria un cop més. Què hauria de respondre el sobiranisme català davant la previsible demanda de suport?

A hores d'ara, el catalanisme polític està completament fora del règim de la Transició. Només hi quedava Duran Lleida i va haver de desistir en poques hores de donar suport a la monarquia. Així que la decisió seria complicada. Els republicans espanyols no han aconseguit mai –ni en la primera república ni en la segona– tombar la monarquia sense la intervenció en bloc de les forces polítiques catalanes. Però CiU diu que està en estat de “desconnexió” i ERC fa vint anys que és doctrinalment independentista.

Inhibir-se del conflicte podria ser perillós, sobretot en cas de victòria de la reacció. Però implicar-s'hi comportaria un ajornament, una vegada més, de l'emancipació nacional dels catalans... Al final, resulta que la tercera república també seria la tercera via. La hipòtesi queda plantejada.