De set en set
So de flama
Els rànquings de música de cobla posen en un lloc cabdal La flama de la sardana, de Tomàs Gil i Membrado, compositor d'Horta de Sant Joan, mort a Barcelona avui fa vuit dies als 99 anys. Gil i Membrado fou el més prolífic dels autors de peces sardanístiques. La seva producció abasta unes mil tres-centes obres. Són melodies que encomanen emocions. Musicalitzen l'imaginari sentimental català. És el cas de la seva Flama, hereva dels sons més inspirats i genuïns dels clàssics de la dansa nacional. No és per atzar que aquesta peça de Tomàs Gil estigui en el primer rengle de les preferències de melòmans i dansaires, al costat de títols com ara Somni, de Manel Saderra i Puigferrer, i Juny, de Juli Garreta. El mestre Gil i Membrado és dels qui van prendre el relleu en cercar l'excel·lència en la més autèntica expressió musical catalana. Ho havien fet Enric Morera i sobretot Garreta en explorar amb sensibilitat modernista i un cert influx germànic (de Wagner el primer, i de Strauss el segon) les possibilitats tímbriques de la cobla rural reestructurada per Pep Ventura en el segle XIX. Buscaven efectes evocadors de color i atmosferes que la següent generació coblista, amb Toldrà, Saderra, Serra i l'anomenada escola de Barcelona, poliria amb melodies galants i acords elegants, refinats, urbans i mesocràtics en definitiva. Alguns fervorosos partidaris de les sardanes balladores deien que aquells mestres dels anys 30 i 40 feien música per ballar amb barret, sabates i corbata. Gil, d'acord amb el cànon d'instrumentació que havia dictat Joaquim Serra, conjuminava dues tradicions consolidades, que fins i tot atreien l'atenció internacional: la popular, d'aplec i plaça, que va seduir Truman Capote en la seva estada a Palamós, i que tenia en Vicenç Bou el màxim exponent; i la de la sardana culta, de concert, que va interessar a Einstein, Stranvinski, Schönberg, Diàguilev, Bauer i Von Schillings quan visitaren Catalunya. El gran Gil i Membrado ha traspassat la flama d'aquelles experiències reeixides del segle XX a l'esplèndida nova generació de músics del XXI.