Història Sagrada

En un sentit ampli, la Història Sagrada inclou l'experiència humana de Jesús de Natzaret. En aquesta operació tan curiosa hi hauria la voluntat insòlita d'un Déu que vol fer-se home entre els homes per d'anunciar-los una possibilitat d'atractiu irresistible: la resurrecció de la carn i la vida eterna. Un nou líder que desafia els poders temporals i que es presenta com algú capaç de fer miracles i d'oferir un martiri esgarrifós a la creu com un sacrifici redemptor. Dues accions que deixen bocabadats i commoguts els seus seguidors. Normalment, aquesta història extraordinària que complementa el relat fundacional de l'Antic Testament l'han explicat capellans i teòlegs i forma part essencial de la doctrina en l'educació cristiana.

Ara, però, i en una coincidència ben interessant, dos escriptors acaben de publicar llibres que afronten la història posant-se en la pell dels personatges. El primer és de l'irlandès Colm Toíbín, que ha escrit una inquietant i bellíssima evocació de la vida interior de Maria, la mare de Jesús. El testament de Maria és la confessió d'una mare que s'ha d'acomodar a una càrrega complicada: tenir un fill il·luminat que posa la seva vida en perill davant el poder establert. Rafael Argullol ha anat directament al protagonista. A Pasión del dios que quiso ser hombre fa una reescriptura radical de la història de Crist, es posa a la seva pell humana i divina, i en un relat absorbent l'interpel·la, li descobreix el joc, i l'accepta com un company de viatge de l'experiència humana. El retrat d'Argullol incorpora les mirades que la història de l'art ha projectat sobre el personatge. Com sol passar, la literatura troba la manera de fer nou un argument més que sabut. Toíbín i Argullol humanitzen profundament Maria i Jesús i ens els apropen amb una intensitat que ja no és possible en la reiterativa veu dels predicadors. Un i altre em recorden aquella exclamació d'un agnòstic anglès: “Jesús! Amb tots els teus defectes... i que encara t'estimi!”