LA CRÒNICA
Pares de la pàtria
Han passat cinquanta anys. En aquell temps –com a l'Evangeli–, un grup d'agricultors de l'Empordà s'adonaren que els cultius tradicionals ja no rendien el suficient per mantenir llurs famílies i que si no s'espavilaven el futur seria magre. Llavors, varen conèixer que a França havien començat unes plantacions de pomeres que resultaven rendibles emprant una nova tècnica d'empelt de I'arbre. Ho visitaren i, agosarats, es conjuraren per portar-ho aquí. En uns anys, el panorama de l'Empordà i també d'algunes zones del Gironès i la Selva canvià del tot, amb les extenses plantacions de pomeres. Però no n'hi havia prou: calia disposar de centrals fructícoles per tal de recollir la fruita, tractar-Ia, netejar-Ia, classificar-la, emmagatzemar-Ia en atmosferes controlades i portar-la al mercat. Així varen néixer les grans centrals fructícoles, que no han parat de créixer, comanades per agrupacions dels mateixos agricultors i sense altre capital que el provinent de I'explotació de la fruita. Unes activitats que han donat feina a un munt de gent durant mig segle, i que tenen futur, amb I'ajut dels tècnics del Mas Badia, d'experimentació, i dels organismes de la Generalitat.
Divendres a la nit, al Cortal Gran –una impressionant construcció medieval al camí de Sant Pere Pescador a Sant Marti d'Empúries–, es va portar a terme un reconeixement públic als primers presidents de la Fructícola Costa Brava d'Ullà. Dos homenots de l'Empordà que assumiren sobre les seves espatlles –en comunió amb molta altra gent– la tasca feixuga de transformar el camp i fer-Io rendible. Carregats d'anys i d'emocions, Josep Grau, de Jafre, ¡ Josep Maria Pareta, de Tor, amb presencia del conseller d'Agricultura, reberen I'afecte i l'admiració d'una multitud d'assistents i de moltes procedències. La seva labor no ha estat fàcil, perquè el camp queda exposat sempre a les inclemències del temps, les pedregades, els aiguats, les ventoleres... i la fruita amb constant amenaça de plagues. Només una estricta vigilància, amb ajut de tècnics, i un coneixement profund han aconseguit fer reeixir les plantacions i aconseguir que als mercats la poma de Girona, en les seves diverses denominacions, es consideri de primera qualitat i que la seriositat dels productors en l'observança dels tractes s'hagi guanyat la confiança dels compradors.
Han passat cinquanta anys, plens d'històries, d'anècdotes, d'imprevistos... i el futur els espera amb nous reptes. Res no està garantit. De vegades es parla de pares de la pàtria. El qualificatiu és ben apropiat per a aquesta gent de l'Empordà que han lluitat i sofert amb clamorosos sacrificis per transformar el camp, convertint terres gairebé eixorques en generadores d'esplendoroses collites.