Keep calm
‘Negratas'
Hay que dar prioridad a lo nuestro antes que a lo de los negratas.” Aquesta frase va ser pronunciada per l'empresari César Tauroni en una conversa telefònica amb el llavors conseller valencià de Solidaritat i Cooperació, Rafael Blasco. I es va poder escoltar en el judici que fa unes setmanes va condemnar el polític a 8 anys de presó per malversació, tràfic d'influències, prevaricació i falsedat.
El cas de Rafael Blasco és el més repugnant dins del context de corrupció generalitzada que afecta el Partit Popular valencià. I per què? Doncs perquè no hi ha delicte més execrable que el de robar als pobres, cosa que va fer la xarxa dirigida per Blasco. Una xarxa que, paradoxalment, tenia el seu epicentre criminal a la Conselleria de Solidaritat i Cooperació, l'ens que havia de vetllar per fer arribar ajuts als desvalguts de diverses parts del món. Entre altres, el tribunal considera provat que Blasco i els altres vuit condemnats van desviar 1,8 milions d'euros destinats a cooperació a les zones més pobres de Nicaragua. Vaja, com si fossin Robin Hood, però a la inversa: en lloc de robar als rics per donar-ho als pobres –com feia la bona gent amagada al bosc de Sherwood–, aquests malparits robaven als pobres per ser ells encara més rics.
Rafael Blasco va ser, durant la dictadura, militant del clandestí Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), una organització armada comunista tres militants de la qual –Xosé Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramon Garcia Sanz– van ser afusellats pel franquisme el 27 de setembre del 1975. Un cop mort el dictador, Blasco va acumular càrrecs, primer, amb la filial valenciana del PSOE i, posteriorment, amb el PP de Zaplana i Camps. Així doncs, aquest barrut va passar de voler crear una societat sense classes a ser un vulgar lladregot en una altra on ell i els seus han saquejat sense
pietat els negratas i, de retruc, tots els valencians.