Gallardón

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha indultat un guàrdia civil que va gravar un abús sexual amb el seu telèfon mòbil i, a sobre, se'n va fotre. El jutge va inhabilitar el número de la benemérita, però, ai las!, el noi era fill del regidor del PP a Lena (Astúries) José Manuel Arbesú Santamaría, que havia buscat firmes demanant la mesura de gràcia. I el Consell de Ministres ha decidit que el pocavergonya ja pot tornar a patrullar. Al marge que els indults són la prova més evident, però no l'única, que, a Espanya, Montesquieu va morir fa temps, un cop sabut l'escàndol, en qualsevol país amb una democràcia mínimament homologable, el ministre ja hauria admès l'error, demanat disculpes i dimitit. A Espanya, no. A Espanya, el ministre de Justícia pot amagar sota les faldilles dels seus escortes el seu fill fugit d'un accident de trànsit i que no passi res. La presidenta del PP de Madrid pot fugir de la policia tirant una moto dels agents a terra i no passa res. El partit del govern pot tenir un tresorer a la presó i un president sota sospita d'haver cobrat diner negre i no passa res. Amb el pas de les setmanes, es va fer evident que darrere de l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó hi havia la frustració d'una mare perquè la filla no podia fer carrera política i, com es veu, garantir-se formar part d'un club que es creu intocable, sobretot quan arriba al poder. Com s'ho va creure Aznar, que aquests dies deu estar molt ocupant intentant justificar-se a si mateix que l'Iraq està molt millor ara que quan va tenir una revelació a les Açores. Més o menys la mateixa llum que va veure Jorge Fernández Díaz per decidir donar la medalla al mèrit policial a Nuestra Señora María Santíssima del Amor. Cosa que està fent perdre temps i diners a la Justícia del senyor Gallardón, perquè algú amb bon criteri ha pensat que ja n'hi ha prou de pandereta.