Són faves comptades
Segona part
Ignorar les necessitats del poble no pot ser bo
L'altre dia em preguntaven què n'esperava de la segona transició que comença a partir de demà amb la coronació del que fins avui era príncep d'Astúries i de Girona, Felip de Borbó. I per mirar de respondre amb coneixement de causa vaig anar a mirar al diccionari què s'entén per transició, perquè és una paraula que m'evoca una altra època, un altre temps. No en va la primera, de transició, va servir perquè sortint d'una dictadura visquéssim en democràcia i en un estat de les autonomies que ara sembla liquidat. Amb la definició del DIEC a la mà he tingut una agradable sorpresa. Aquesta transició, la segona, en un context de monarquia constitucional o amb un esperit republicà creixent, s'hauria de permetre desenvolupar tal com s'entén i recull el diccionari, i la trobo molt interessant. Mirin: “Un procés polític no violent pel qual una comunitat modifica la seva forma de governar-se.” Sembla que estigui feta expressament per a l'ocasió i per la situació que vivim, però és el que significa. Res més. Aconseguir, doncs, que es complís plenament el seu significat per mi ja seria un èxit. I aquest seria l'autèntic canvi. Tant de bo que el rei Felip VI ho afavorís. Hi ha qui hi confia. Molt em temo, però, que en aquest moviment de peces que ja se'ns ha dit que no era casual, atesa la tardor que ens espera, es busca un triple objectiu: aturar el procés català, impedir que el País Basc s'hi sumi i, de retruc, rebaixar el malestar social per l'atur i les retallades. El que no veig clar és com gestionaran una realitat en què la ciutadania cada cop més ha girat l'esquena al model bipartidista –partits que donen obertament cobertura a la monarquia– i que té una derivada cap a una esquerra més republicana. Potser no per convicció però sí per necessitat. I ignorar les necessitats del poble no pot ser bo. Rei, virreis i esbirros ho haurien de saber i no mirar a una altra banda. No crec que calgui reeditar encara que sigui amb pretesos tocs de modernitat una monarquia que acabarà sent una segona part de la que acabem de liquidar.
