LA GALERIA
Vi de Farners
A començaments del segle XVIII un tal Josep Blasi, de Vallmoll, va escriure un romanç en heptasíl·labs titulat Disputa que tingueren dos metges de gran fama la qual consistí en buscar si lo vi és de més profit per lo home que.l tabaco... El Dr. Libori Sumach aconsellava “l'herba santa (...) a la qual los europeos diuen herba real”, i el Dr. Galet animava a beure lo vi, de dignitat suprema (parèntesi: això eren metges i no el que patim avui dia! Si no, facin-ne un tast: “... als magres fa tornar gorts / y als grassos bé se'ls assenta, / dóna als pàlidos colors / y als colorats los aumenta...”). Comença la defensa etílica amb l'alta consideració en què tothom tenia el vi: “... mercè els espanyols lo anomenen, / los francesos senyoria, / y los flamencs excel·lència, / los alemans sereníssim, / y los suïssos altesa, / los inglesos majestat, / los italians reverència (...)”. Bé, ara potser ens farem càrrec de per què uns anys abans, aquell heroic maig del 1640, els segadors colomencs van oposar una resistència tan ferotge contra l'obligació d'acollir a la llombarda les tropes de sa majestat Felip IV: no era el menjar ni el llit obligatori el que els recava, sinó el mam, que tant costava de produir... Dissabte passat, a quatre passes comptades de l'hostal incendiat durant la revolta dels segadors, es va inaugurar a Santa Coloma la instal·lació pública d'una peça colossal que farà les delícies de tots els visitants: es tracta d'una majestuosa premsa de vi que es remunta documentalment al 1693. Un gegant de gairebé vuit metres de llargada i tres tones de pes que ha estat magníficament recuperat pel restaurador Marc Valls. Gràcies al seu ofici, però també al seu amor pel patrimoni local, el relat d'aquella època es fa més present encara als carrers de la ciutat. Demano una copa de vi de criança (català, naturalment) tot contemplant la plaça on s'aixecava el casal dels senyors de Santa Coloma, a prop de l'hostal cremat i amb la premsa instal·lada just a la meva esquena. També jauen darrere meu els nous fonaments arqueològics que ens parlen d'aquella època. Flop, fa el tap, i amb el gluc, gluc, gluc, la reflexió: què, engego gola avall segles d'aromes i gustos dels meus avantpassats i compatriotes? Estic a punt per al retrogust de la història? Doncs au, a la seva salut, Dr. Galet!