Iceta, cirurgià

Costa d'entendre l'evolució dels últims dies del PSC i, encara més, costa avaluar quines seran les conseqüències de totes aquestes fugides, renúncies, passos en fals i passos endavant. La metàfora més il·lustrativa prové del mateix Iceta i no sé si és gaire optimista però sí que em temo que és idònia: “Un amic em va dir fa uns dies que si és una operació a cor obert el millor és que s'hi posi el cirurgià més experimentat.” El nou líder del PSC es veu com un metge especialista en intervencions certament delicades en les quals, com es fa evident amb la comparació, la vida del pacient corre perill. Perill de mort. No ho dic jo, ho ha dit Iceta, que deu ser la persona que sap amb més detall la situació del partit. No sóc un especialista en medicina, però, si no m'erro, aquest tipus d'operacions es poden practicar amb circulació extra corpòria o a través del mètode de la hipotèrmia profunda. En el segon cas, el pacient ja és a punt perquè la temperatura corporal del PSC certament ha baixat a nivells que són al llindar de la consciència. Però sembla que el primer és més recomanable. La sang flueix igual, però fora del cos, amb la qual cosa és relativament més segur treballar amb el bisturí tot i que el risc continua essent evident. No sabem si es tracta de fer un trasplantament, d'implantar un marcapassos o de solucionar el problema d'una artèria obturada, però sí que el cirurgià és conscient de la transcendència del seu propòsit. A la sala d'espera, els familiars estan neguitosos. N'hi ha que ja han donat el dol per acomiadat i s'han retirat lluny de la unitat de vigilància intensiva. N'hi ha que confien en el miracle de la resurrecció (tan malament, el veuen); i n'hi ha que saben que, en cas que el puguin salvar, mai més no tornarà a ser el mateix. A la sala d'operacions, el doctor està atent a les constants vitals. Sua. Algú de l'aparell li eixuga el front.