Una generació oblidada

La lectura, en el diari d'ahir, de la necrològica del senyor Valeriano Simón a la edat de 99 anys ens ha fet regirar els arxius per trobar el programa de I'estrena –que reproduïm–, amb dedicatòries dels protagonistes, de l'obra dramàtica La senda del deber (Gerona, 1809), estrenada al Teatre Municipal el dia 2 de maig del 1951. Es tracta d'un poema dramàtic, en què es lloa la figura del general Álvarez de Castro i de la generació de gironins que varen defensar la ciutat en els setges del 1809. En l'elenc d'actors que l' interpretaren trobem els millors artistes de I'escena gironina d'aquella època, llavors tots molt joves –Josep Maria Capella, Carme Delgado, Antoni Julio, Salvador Muñoz, Josep Ministral, Josep Brugué, Ramón Sarquella, Narcís Ferrer...– i la direcció d'un home que va portar un nou aire al teatre a la ciutat, Ignacio Avilés. L'autor de I'obra, Valeriano Simón, formava part d'aquella joventut que, per mitjà del Centre Cultural, de Ràdio Girona, del GEiEG, de La Salle... retornaren el teatre a Girona, quan encara eren vius els estralls de la Guerra Civil. La societat civil catalana volia recuperar el temps perdut. Cal recordar, però, que fins i tot els Pastorets varen haver de ser traduïts al castellà, perquè el català era proscrit!

Al programa, I'autor escriu (en castellà): “Vaig escriure aquesta obra amb l'afany d'expressar l'amor que sento per Girona. Amb ganes d'assolir una gran obra, vaig voler que la primera fos una íntima evidencia dels sentiments que la ciutat va forjar en l'interior. Vaig voler endinsar-me en el batec d'aquells homes inoblidables que assentaren amb les seves heroïcitats el nom de Girona en les pàgines de la història.” Proclama un fet evident: a París, a I'Arc de Triomf de la plaça de l'Étoile, es llegeix el nom de Girona esculpit a la pedra, on romandrà pels segles.

La literatura teatral sobre els setges de Girona va ser molt abundant a finals del segle dinou i començaments del vint. Trobem: El sitio de Gerona, de Josep Molgosa, estrenada a Barcelona I'any 1879; Atrás el extranjero, de Pallardó Guillot, del mateix any; Les claus de Girona, de Serafí Pitarra (1907); El sitio de la inmotal Gerona, de Jaume Piquet (1879); Los sitios de Gerona, de Joan Baptista Ferrer (1873), i el drama Gerona, de Benito Perez Galdós, de la Real Academia Española, publicat I'any 1809, entre moltes altres obres. Després es va fer un silenci, que, en els anys del franquisme, va tornar a prendre la veu lligant les virtuts dels defensors de la ciutat amb les del nou ordre inspirat per la Falange.

Valeriano Simón va formar part d'aquella generació dolorosa, que els nous aires de la història menaren a l'oblit. Descansi en pau.