Sentit comú, petons al cul i tradició

La gent, la humanitat, és cada cop més imbècil. Ha perdut seny, senderi i sentit comú, i n'hi ha ben pocs, per no dir ningú, que es puguin espavilar sols. La ciutadania necessita rebre els dictats del gran germà, del guia, de l'administració. Consells que no són més que obvietats.

Cada dia que sento la consellera de Salut, Marina Geli, ho veig més clar. No proclama missatges alarmistes, no s'explica a poc a poc perquè entenguem una estratègia sanitària complexa. Per salvar-nos la vida, dóna recomanacions bàsiques, elementals, rutines que s'haurien d'adquirir a casa (o a l'escola) davant de conductes habituals. Jo no retiraria els escalons per pujar a besar el Cul de la Lleona, com proposa Isabel Salamaña, responsable de Mobilitat i Via Pública de l'Ajuntament de Girona. Entenc la decisió, però m'inclino més per la proposta trivial de Marina Geli: «El que s'hauria d'haver fet sempre abans de fer un petó al Cul de la Lleona és netejar-ho amb un mocador.» La gent no ho feia? Els capellans han dut sempre un mocador (de fil bo de cotó del Nil) per netejar les bavalles que deixen els fidels als reliquiaris. Molts feligresos –de poca fe? assenyats?– besaven la relíquia del sant patró de lluny: acostant els llavis a uns mil·límetres, sense tocar, o passant-hi la mà i prou. Ja ho diu Marina Geli i amb raó: les recomanacions de rentar-se les mans o de tapar-se en esternudar són mesures higièniques que serveixen no només per impedir la propagació de la grip sinó de moltes malalties.

Potser, abans de treure els escalons, l'Ajuntament hi hauria de posar un dispensador d'esperit de vi i cotó per netejar el cul. Tindria més ressò mediàtic que treure els escalons; al capdavall, més d'un s'enfilarà a la clàssica per petonejar el cul, amb el risc de contraure la grip A i de trencar-se la carcanada.