L'APUNT
Foc a la barraca!
Primer va ser el foc. Abans que cap altra cosa. Abans que el cel inventés l'infern. Abans que l'univers es reinventés en un infinit inabastable. Primer va ser el foc, després l'aigua i, a la fi, l'home. I aleshores el llamp i, després de tot, la festa i l'agraïment a la flama que crema perenne, en l'escalf de la foguera, en el carbó latent del foc, i també en el cor dels bons homes. Primer va ser el foc, després va ser l'home i, finalment, el mal govern que creu que tot ho controla, també la flama incontrolable. Al crit de foc a la barraca!, que per molts anys Sant Joan encengui fogueres per camps, places i cruïlles, i que cremi robust i salvatge, en la negra nit i en les estrelles. Que Sant Joan cremi i que res ni ningú pugui mai apagar-lo.