Treballs de recerca

El títol evoca la feina dels investigadors. Però per a batxillers, els pares llurs i el conjunt de l'ensenyament mitjà, el treball de recerca (TR) és com una matèria que no ho és perquè es perfila entre la intangibilitat i l'autodisciplina, o com una assignatura sense llibre de text, ni horari determinat, ni compartida a classe amb trenta col·legues més... Cert és que el TR representa un dels desafiaments dels que ocupen i preocupen el noi/a batxillerables, i, com que s'ha de fer a cavall dels dos cursos, els més responsables hi dediquen bona part de l'estiu. Es tracta d'ensinistrar-se a 16 o 17 anys en recerca: protagonitzar una investigació com les dels universitaris que han de ser. Vetllats pel profe-tutor, trien tema; els més autoindulgents es decideixen per President Kennedy o Stalin perquè n'hi ha centenars de penjats a internet... i els més pencaires es decanten per l'originalitat: aquell mestre represaliat pel franquisme, el castell de Sant Ptolomeu de Dalt... I encara hi ha el noi/a que, a més, l'entusiasma l'estudi escollit: són els que el seu TR transcendirà l'institut, acabarà reconegut i premiat, i que poc o res no ha d'envejar als de registres tinguts per més elevats. Dos TR del Muntaner de Figueres que he vist ho certifiquen: Parada i fonda, hostals figuerencs d'entre 1875 i 1900 de Mar Isern Pujol i Labora-Fontbernat, estudi del subfusell català fabricat durant la Guerra Civil d'Albert Horts Barios, excel·lents de contingut i impecables de mètode. Si, havent llegit Bernils pare, Teixidor Elies, Moreno Chacón... voleu saber-ne més de fondes locals, de la prehistòria de can Duran, del llegendari hostal del Comerç i tants altres, i bussejar per la sociologia figuerenca de quan la vila era un encreuament de camins i viatgers, i metges, advocats i negociants visitaven, rebien i transaccionaven en els salonets d'aquests locals..., llegiu l'estudi triat per al Fòrum del Treball de Recerca. I si voleu accedir a la piràmide culminada per la mítica arma d'assalt fabricada a Olot, llegiu aquest premi Baldiri Reixach i podreu escalar la base de la Guerra Civil a Catalunya, trescar pels pendents dels dèficits armamentístics i dels atzars legals i industrials de la precarietat del moment, travessar els espais que va dirigir Terradellas, i culminar els esglaons dels dubtes, l'eficàcia i els accidents que va generar aquest parent del naranjero. Convindria que fossin penjats o editats, aquests i els distingits d'arreu.