Debat apassionat sobre la consulta

n dels grans temes de conversa d'aquests dies entre els ciutadans més implicats en el procés sobiranista és sobre si hi haurà consulta el 9 de novembre vinent, quines possibilitats hi ha de guanyar-la si se celebra i, en cas contrari –que no se celebri, volem dir, no que es perdi–, quines són les alternatives previstes –eleccions plebiscitàries, declaració unilateral d'independència– i totes les derivades possibles: és a dir, què farà el president Mas, com s'entendran CiU i ERC o CDC i ERC, quins contingències ha previst el govern –serveis d'intel·ligència i de diplomàcia inclosos– i, és clar, quina serà –o està essent ja– l'estratègia espanyola en tot plegat o si aquesta traspassarà determinades línies vermelles, que tot pot ser. En puc donar fe perquè aquests, i uns quants altres, van ser els arguments, els pros i els contres amb què ens vam entretenir un grup d'amics mentre deixàvem caure la tarda amb la tranquil·litat que solen tenir les tardes de diumenge vora el mar i en bona companyia.

La consulta i el seu esdevenir –i amb ell el del país i de tots nosaltres, naturalment– són temes que preocupen i justament per això són motiu de debat entre aquells que aspiren a obtenir per al seu país el reconeixement que li pertoca. Crec, però, que potser no caldria que ens preocupéssim tant. Què volem dir amb això? Sembla ben evident. La celebració o no de la consulta, per exemple. Ara mateix té data i s'estan desenvolupant els mecanismes legals per emparar-la. Confiem, doncs, en el govern i en les forces que hi donen suport. Que Espanya vol aturar-la? D'entrada ho tenen ben complicat, primer per com el món s'ho mirarà i, en segon lloc, perquè aniran amb molta cura de no provocar l'efecte contrari. Tot és al nostre favor, doncs.

I si arriba la prohibició i l'Estat treu policies i guàrdies civils al carrer per aturar-la, com ens impediran de votar quan ens toqui legalment per renovar el Parlament? És a dir, més tard o més aviat, el poble català podrà expressar a les urnes la seva voluntat política. No hi ha retop. Hi posin els entrebancs que hi posin des de l'Estat, en una Europa democràtica tenim totes les de guanyar. Keep calm, doncs, i a seguir empenyent!

U