De set en set
Missió impossible
Estanislau Figueras, primer president de la I República espanyola, en un consell de ministres diu que va exclamar: “Senyors, ja no aguanto més. Vaig a ser-los franc: estic fins als collons de tots nosaltres!” Això és el que li acaba passant a qualsevol català que, des de la lleialtat i amb un esperit constructiu, s'implica en la governabilitat de l'Estat –d'un Estat al qual pertany però que no és el seu: una paradoxa que no és de gaire bon explicar arreu del món però que s'entén molt bé en aquestes quatre províncies–. Poc després, sense dir res, com un marit que surt a comprar tabac, Figueras va agafar el primer tren cap a París. Podia haver estat pitjor. Tres anys abans, el general Prim va morir d'una trabucada per haver pretès instaurar una monarquia constitucional, nova de trinca. No hi fa res de quina mena de règim es tracti; als catalans que s'immisceixen en la política espanyola, ni se'ls reconeix els mèrits ni es creu que puguin actuar de bona fe malgrat el fervor patriòtic que hi posin. Els passa com a Squillace, aquell ministre de Carles III que volia prohibir als madrilenys l'ús de la capa llarga i el barret d'ala ampla, i imposar-los la moda europea; va haver de fotre el camp i no va entendre mai per què tant de rebuig a les seves il·lustrades mesures. Passa que n'hi ha que són com són i els agrada ser-ho. Per això Carles M. Espinalt qualificava de moderats els independentistes, i d'exaltats els qui aspiren a reformar Espanya. El recent relleu del cap d'Estat ha donat lloc a un retorn a les il·lusions per un capgirament de truita en tota la pell de brau, il·lusions recurrents i que tant de mal han fet sempre a la fortuna d'aquest principat. Heus aquí que gent a qui l'independentisme se li donava per descomptat, de cop i volta frisen per veure, en lloc de la testa coronada, un capitost republicà, com si d'aquest canvi n'hagués de resultar una política més condescendent als reclams secessionistes. Això és ignorar la història o, cosa pitjor, conèixer-la i voler reincidir en l'error creient que aquesta vegada ens en sortirem més bé.