La platja, model d'ús per a parella amb fill

a costat obrir-se pas entre aquesta nuvolositat intermitent que a la mínima t'agrisa un dia que havia començat lluminós, però finalment hem pogut estrenar l'estiu amb la primera platja. No feia pas un temps gaire prometedor, tot s'ha de dir. Hi havia a ciutat aquella mena de cel apagat i gasós que no augura pas pluja imminent però que deixa en l'atmosfera com una pesantor, una reticència, contra la qual només permetia abrigar esperances un sol quasi d'incògnit que de tant en tant trobava algun esquinç de núvol per prendre vistes de la terra. En altres circumstàncies, una claror tan esforçada ja ens hauria fet desistir de sortir, però si un té fills petits i la nit abans els ha anunciat que l'endemà els portarà a la platja, sap que hauria de ploure amb llamps i trons per passar el tràngol de canviar-los els plans i fer-los entendre que una proposta no sempre és una promesa. Així que busquem resignats al fons de l'armari les tovalloles i els banyadors, que de sobte semblen més descolorits que no els recordàvem, fins i tot amb la goma una mica donada. Un pot de crema solar apareix miraculosament dins un calaix del moble de l'entrada, amb granets de sorra de fa un any incrustats vora el tap. L'oloro instintivament, com si me l'hagués de beure, però no sé detectar indicis de corrupció en el perfum lleument cítric que desprèn, més aviat agradable, i l'afegeixo a la bossa embolicat amb un plàstic, perquè no taqui, al costat del moneder, la càmera de fotos, el llibre més petit que trobo, que ja sé que ni obriré, els entrepans, la carmanyola amb la fruita tallada, els tovallonets de paper, l'ampolla d'aigua congelada, el termos per a la del nen, un grapat de galetes embolicades en paper d'alumini, bastonets de pa, una gorra, les mudes de recanvi, uns pantalonets de xandall per si es gira fred, una samarreta de màniga llarga, un parell de mitjons... No hi fico el paraigua perquè a l'últim moment em continc, però mentre esperem l'ascensor al replà entro d'una revolada i agafo unes sabatilles per si de cas. Quan arribem, haurem de travessar la pineda que baixa fins al mar carretejant tot aquest equipament, a més del para-sol, la pilota i una bossa de joguets l'excés de la qual ha generat un psicodrama al pas de la porta, amb el fill xisclant i la mare a punt de plorar. Cada dia de platja té ara aquest pes monstruós: hi fiquem a dins tots els accidents, totes les pors. Només s'acaba banyant el nen.

H