Gihad del Vallès

Un dia hauríem de convocar un cara a cara entre el ministre Fernández Díaz i el ministre García-Margallo (debat moderat per Rajoy) perquè debatessin qui dels dos és més apocalíptic amb una Catalunya independent. Les seves previsions catastròfiques han arribat a tal punt de deliri que ja han aconseguit ser contradictòries entre si. Per exemple: en què quedem, a Catalunya hi impera el pensament únic o a Catalunya hi ha divisió? Si hi ha divisió és que hi ha opinions contraposades, de manera que és físicament impossible que hi hagi pensament únic. En què quedem, Catalunya serà un territori aïllat comparable a l'illa de Robinson Crusoe o, al contrari, serà un pol d'atracció del terrorisme internacional? Quin interès pot tenir un terrorista a atemptar en un país isolat, mort de gana, sense pensions, que pidola per entrar de nou a la Unió Europea? L'argument del ministre de l'Interior no s'aguanta per enlloc. Diu que si Catalunya està fora de la UE, de l'OTAN i d'altres organitzacions internacionals, com per art de màgia desapareixeran els seus serveis d'espionatge i per tant quedaria desprotegida i generaria aquest viver de terrorisme. Per tant, què ens està dient Fernández Díaz? Que a l'Iran (que no és membre ni de la UE ni de l'OTAN) no hi ha espies dels Estats Units? O que al Marroc no hi ha espies espanyols? Sap prou bé que sí, com també hi ha màfies establertes a tota la costa mediterrània: de Salses a Guardamar, sí, però també de Guardamar a Marbella. Hi estan establertes malgrat que l'Estat espanyol sí que pertany a la UE i a l'OTAN. Prou. Que parin d'una vegada de dir quines desgràcies li passaran a Catalunya. Que comencin a dir quins beneficis tindria per als catalans seguir en un estat que se li emporta la meitat dels guanys del Port de Barcelona, que imposa una quota de castellà, que manlleva 15.000 milions d'euros en impostos i que proposa que el corredor del Mediterrani passi pels Pirineus aragonesos.