Podem

Podemos ens ha enlluernat amb una enquesta que li pronostica una gran entrada al Parlament, i un amic em preguntava: “Com és que escombren les CUP? Les CUP fa anys que fan territori!” I què?, li he respost. Podemos és un partit de professionals de la queixa, com Ciutadans, però d'esquerra. Són aquests que ara s'escandalitzen amb la corrupció però que mentre tenien la butxaca plena toleraven la minorització legal o silenciosa de la nostra cultura a tots els Països Catalans. Igual que Ciutadans, són el símptoma d'un procés de putrefacció, més que no pas el fruit d'amors tenaços i concrets, imperfectes però tangibles. Per aquesta gent, territori és una paraula romàntica, gairebé feixista, igual que avantpassat o tradició. És clar que hi ha una distància entre Pablo Iglesias i Jordi Cañas. Iglesias és una mena d'Azaña, i el nen de Francesc de Carreras és un cambrer encimbellat per la ràbia d'una part de la classe dirigent. Tot i així vénen de la mateixa decadència. Hi ha una relació entre el tracte miserable que l'Estat i els periodistes estan dispensant a la infanta Cristina i l'èxit de Ciutadans o Podemos. Tenim sort que Podemos no podrà fer creïble la crítica a l'Estat i a la famosa “casta” sense permetre i fins i tot sense defensar la independència de Catalunya. L'Estat ha anat massa lluny utilitzant tàctiques del segle XX per parar un moviment del segle XXI. Sense policia ni control de la informació, la situació de Catalunya serà un àcid que corromprà totes les causes que els espanyols intentin abanderar per regenerar-se. El fet que el Financial Times adverteixi a Madrid que està sola en la gestió de la crisi amb Catalunya és bo perquè la política internacional sempre ens havia anat en contra. Podemos ha de saber que Espanya no podrà tenir mai una república mentre Catalunya continuï ocupada. I CDC ha d'entendre que la seva descomposició no vindrà mai d'Unió, sinó de la seva por de cridar observadors internacionals i posar les urnes peti qui peti.