Del 10-J al 9-N
Ahir vam renovar mitja junta nacional d'Òmnium Cultural. En un 2014 tan important vaig decidir mantenir el meu compromís i presentar-me a la reelecció. I els més de 41.000 socis de l'entitat han renovat la confiança en nosaltres, així que tindré l'orgull i la responsabilitat de continuar presidint Òmnium en una etapa històrica.
Els mandats són de quatre anys i cada dos anys la meitat dels membres són renovats. Feia quatre anys que jo, com a presidenta, el vicepresident i el tresorer érem al capdavant de l'entitat, però atès el context polític i el bon funcionament de l'equip d'Òmnium, vam fer una aposta avalada ahir per les urnes. Així, si mireu la composició de la junta escollida hi trobareu alguns canvis d'ubicació, però seguirem treballant amb la mirada posada en el futur del nostre país, amb la fortuna de fer-ho envoltats de persones amigues.
Els darrers quatre anys han estat vertiginosos per al nostre país i com és natural han estat carregats d'emoció per a tots els qui actuem amb la voluntat de fer realitat el vell somni de la plena sobirania de Catalunya. El març del 2010 vaig ser escollida presidenta d'Òmnium, tres mesos abans de la manifestació del 10 de juliol: un punt de partida, com un dia que assenyala el començament d'una etapa nova en la història del catalanisme.
El procés de reforma de l'estatut va ser el darrer intent del catalanisme tradicional de buscar una manera de viure la catalanitat dins de l'Estat espanyol. Ens van dir de manera clara que no hi ha lloc per a nosaltres si volem ser el que som; ni millors ni pitjors, simplement diferents i feliços de la nostra diversitat, un actiu ofert als compatriotes europeus.
Aquell 10 de juliol vam adonar-nos que ja no protestem sinó que tenim una proposta: aconseguir la plena sobirania del nostre país. Cap enfrontament amb Espanya, el país del qual venim gran part dels catalans i amb el qual volem establir una relació de molt bon veïnatge. Vàrem veure i viure que som molts els qui compartim el desig de construir un futur nou, participant plenament en el concert internacional. I sense haver-ho decidit d'antuvi, vàrem fer pública aquesta voluntat. D'una manera natural, la senyera va acompanyar l'estelada: el crit que diu independència. Un crit que aquell dia va entrar a formar part de la centralitat política catalana.
Per això, aquella tarda per a molts la realitat va ser millor que el somni. A partir d'aleshores les coses s'han precipitat, però en una acceleració ordenada, sense evitar fer cap dels passos que sabem indispensables en un camí que és difícil. El projecte no és menor!
Els darrers 11 de Setembre ja han estat clarament l'expressió d'un poble que vol arribar al Tricentenari del 1714
exercint el dret inalienable de decidir el seu futur. Ara no es tracta de transformar Espanya, ara es tracta de construir Catalunya. Una Catalunya que forma part d'una Europa que és més diversa i més interessant si nosaltres hi som.
La majoria de la societat catalana ha iniciat un camí cap a la dignitat i la llibertat. I espera la contribució d'Òmnium, perquè fa 53 anys que estem al servei de la nostra llengua, la cultura i el país. I ara encara ens hem de moure més i ens hem de superar més. Els 350 dirigents i l'equip de professionals de la nostra entitat ho saben bé. Els hem demanat, ens hem demanat, un gran esforç, perquè som a 133 dies del 9-N.
A partir del mes de setembre impulsarem una campanya conjunta pel doble sí, treballant des de la màxima unitat amb l'ANC i l'AMI, amb qui ja hem treballat reiteradament fins ara. Una campanya més intensa, més decidida, més clara. Sense exclusions i amb tot el respecte cap a les altres opcions, mantindrem la recerca de la màxima inclusió i implicació col·lectives per a fer un país millor i lliure. Un país normal.
